Articles

La Catalunya exterior

No ens fixem en un fet impor­tant quan hom parla dels neces­sa­ris ajus­ta­ments de l'eco­no­mia cata­lana després de l'esclat greu de la crisi que vivim, que és a escala glo­bal i con­creta també nos­tra, crisi aju­dada per l'espoli fis­cal espa­nyol i, també, pels des­ga­vells de l'àrea econòmica del tri­par­tit coman­dada per Antoni Cas­tells. Fins i tot el més sapas­tre dels comp­ta­bles sap que cap eco­no­mista pot sig­nar res sobre uns diners ine­xis­tents.

L'apor­tació de la Cata­lu­nya exte­rior amb les reme­ses dels cata­lans espar­sos pel món cada any és de més de 515 mili­ons d'euros. Una xifra que no para de créixer, com van demos­trar, en una taula rodona feta a la seu d'Òmnium Cul­tu­ral, Xavier Tudela, secre­tari gene­ral de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d'Enti­tats Cata­la­nes, Antoni Mont­ser­rat, expre­si­dent del Cen­tre Català de Luxem­burg, i Montse Aymamí, pre­si­denta del Casal Català de Gre­no­ble. La raó és ben sim­ple: no s'atura el nom­bre de cata­lans que, per les més vari­a­des raons, la crisi n'és la pri­mera, sur­ten del país cer­cant les opor­tu­ni­tats que no tro­ben a casa. Els que se'n van són gent jove for­mada al país, de nivell uni­ver­si­tari, fet que casa amb la res­posta a una enquesta entre lli­cen­ci­ats recents: un 41 % dels joves cata­lans veia la sor­tida a la seva feina en l'emi­gració.

No hem estat prou agraïts a la Cata­lu­nya exte­rior. No va ser només el lloc del refugi de la cul­tura cata­lana quan hi va haver l'intent de geno­cidi cul­tu­ral del fran­quisme, sinó que era el reclam on s'havia de mirar per no caure en mans dels opor­tu­nis­tes que a les aca­ba­lles del fran­quisme inten­ta­ren jugar al regi­o­na­lisme més suïcida. Que hem fet? Que s'ha de fer? Jo crec que abans de res, escol­tar-los. Mirar el que fan altres cul­tu­res i països del món per pro­jec­tar la seva cul­tura i per­so­na­li­tat. I, poste­ri­or­ment, inver­tir-hi uns diners que ens tor­na­ran mul­ti­pli­cats de forma sor­pre­nent. Ells posen d'exem­ple el que fan els ins­ti­tuts de cul­tura ita­li­ana repar­tits pel món. D'acord que hi ha un Estat al dar­rere, però en molts casos s'auto­fi­nan­cen, via escola i estu­dis ita­li­ans.

Nosal­tres tenim una cuina d'igual o millor qua­li­tat que la ita­li­ana, i que a més està de moda. I la vari­e­tat extrema del país català és insu­pe­ra­ble, fet que poten­ciem encara poc. No ens cre­guem que els cata­lans que viuen a l'estran­ger no tenen molt a ofe­rir als països on s'estan, i molt a poten­ciar de nosal­tres allà on han esta­blert la seva vida, però cap a ells ens ha man­cat visió èpica, orgull i sen­tit comer­cial.

Entre pri­me­res i sego­nes gene­ra­ci­ons són apro­xi­ma­da­ment 410.00 les per­so­nes d'ori­gen català que viuen fora de Cata­lu­nya. Una xifra que té pes. Només qui no té sen­tit cul­tu­ral, naci­o­nal o econòmic pot menys­te­nir el seu poten­cial. D'ençà de 1980 tots els governs de la Gene­ra­li­tat han estat ama­tents a la Cata­lu­nya exte­rior. Des de Pujol fins a la Vice­pre­sidència de Carod-Rovira, rebent tra­ve­tes dels més cons­pi­cus del PSOE dins el PSC, han estat sen­si­bles als cata­lans de fora. Però ara, com en altres èpoques, hem de tenir-hi la mirada posada. Hi ha per­so­nes d'ori­gen català en llocs clau de molts països d'Amèrica i alguns d'Europa. En el món econòmic, cul­tu­ral, científic, la recerca, i els casals o cen­tres i les més dife­rents enti­tats cata­la­nes. Ells són la punta de llança que cada dia pro­jecta el món català per tot arreu. I en un món glo­bal això no té preu.

Ho han demos­trat amb les con­sul­tes del dret a deci­dir, s'hi han impli­cat d'una forma abso­luta i han estat els guar­da­bar­re­res millors davant les calúmnies de l'espa­nyo­lisme fal­sa­ment cos­mo­po­lita o direc­ta­ment tota­li­tari. Ho he vist i vis­cut a les uni­ver­si­tats ame­ri­ca­nes de més pres­tigi: allà on hi ha cata­lans han fet figa els jocs dels uni­o­nis­tes espa­nyols. Un fet és fona­men­tal: s'ha de seguir donant-los el dret a vot, a esco­llir i a deci­dir què és el millor que es pot fer. I també hem de fer-los saber que tots els qui for­mem l'ampli ven­tall de la cul­tura cata­lana, Cata­lu­nya, el País Valencià i les Illes, els tenim pre­sents i que, de la mateixa manera que a fora s'aca­ben unint, a l'inte­rior els apre­ciem i els neces­si­tem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.