Portabella

Admiro el teu nas. No es pot negar que és pro­mi­nent i, a diferència d'altres que tam­poc no es que­den curts, el teu és actiu i sagaç. En situ­a­ci­ons com­pli­ca­des, has sabut ensu­mar quin era el teu lloc. Vull dir el teu millor lloc. Vas olo­rar la fórmula del pacte d'esquer­res abans que ningú, i també la vas jubi­lar abans que ningú, quan vas anti­ci­par que allò no tenia gaire sen­tit. Vas veure venir la bici­cleta i vas començar a peda­lar abans que els altres; vas enten­dre que el Zoo era impor­tant quan tot­hom hi veia una sim­ple qua­dra, etc. Saps lle­gir el demà, és obvi.

Ara has fet una aposta com­pli­cada, que no tot­hom ha entès. Has fet una sopa de lle­tres amb les sigles de les dife­rents famílies de l'inde­pen­den­tisme. I has sumat sobre­tot per aque­lla banda que els clàssics ano­me­nen la dreta (amb un cert mani­que­isme, adme­tem-ho). Això et blinda con­tra la moda pas­sada del front d'esquer­res, i de pas­sada et con­ver­teix el màxim vale­dor de la reunió entre famílies sepa­ra­tis­tes, de la lluita con­tra les fac­ci­ons... Ben jugat, diria jo.

Només tens un pro­blema, que és molt fàcil de solu­ci­o­nar. O molt ràpid, perquè no anirà més enllà de diu­menge; et cal tra­duir tot això en vots. I ja està. Si fem cas del teu nas, això rut­llarà. Si ens enco­ma­nem a tendències, els dar­rers pre­ce­dents, les enques­tes i el bla, bla, bla de les tertúlies, ho tens una mica més cru. Bé, serà bonic de veure qui gua­nya. O la cabalística con­ven­ci­o­nal o el teu olfacte gens con­ven­ci­o­nal. O la comp­ta­bi­li­tat o l'ins­tint. Au, a votar.