Pobresa

Un de cada cinc cata­lans és pobre, segons l'Ins­ti­tut d'Estadística de Cata­lu­nya. Aquesta és la rea­li­tat l'endemà de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Una rea­li­tat que caldrà que afron­tin els nous equips de govern locals, perquè hi ha objec­tiu més pri­mor­dial política­ment, sigui quina sigui l'admi­nis­tració des de la qual s'exe­cuti, que evi­tar l'exclusió (de tot tipus, per tant per motius econòmics també) dels con­ciu­ta­dans? A més, ho hau­ran de fer bàsica­ment bus­cant ele­ments ima­gi­na­tius, perquè de diners no hi ha cap ins­ti­tució que en vagi sobrada. Per tant ens tro­bem davant una opor­tu­ni­tat gran­di­osa per inten­tar posar remei a la des­con­nexió exis­tent entre els polítics i bona part de la soci­e­tat, que s'ha fet visi­ble en les con­cen­tra­ci­ons dels últims dies. No hi ha millor manera per tor­nar a res­in­to­nit­zar amb els que recla­men un canvi d'esce­nari que con­ver­tir els òrgans més pro­pers a ells, els con­sis­to­ris, en els motors d'aques­tes trans­for­ma­ci­ons, assu­mint el pro­ta­go­nisme i pre­nent la ini­ci­a­tiva: cre­ant xar­xes d'inter­canvi entre els ciu­ta­dans; con­ver­tint-se alhora en pro­mo­tor i en inter­me­di­ari perquè, on no arri­bin els diners, hi arribi la volun­tat i la dedi­cació de tots ple­gats; fomen­tant la coo­pe­ració i la col·labo­ració entre enti­tats; sos­pe­sant bé el cri­teri amb que s'ator­guen les aju­des i les sub­ven­ci­ons; etcètera. Però els alcal­des i regi­dors, que hi han de posar la lla­vor, no ho poden fer sols: han de tenir el suport dels apa­rells del par­tits i de la resta de les admi­nis­tra­ci­ons i s'han de deli­mi­tar unes regles de joc clares per evi­tar que la pos­si­bi­li­tat de canvi faci figa per culpa de la inacció o del popu­lisme. També cal la impres­cin­di­ble impli­cació de qui ha recla­mat més pro­ta­go­nisme: la ciu­ta­da­nia.