Votem “sí”, però diguem “no”

No sé qui­nes són les vir­tuts del vot en blanc. Suposo que en deu tenir alguna. Avui és dia de reflexió. I per pri­mera vagada em sento per­plex. Estic en blanc. No sé per quin cantó tirar. Em sento més repre­sen­tat per les per­so­nes que s'han mani­fes­tat a la plaça de Cata­lu­nya que pels líders que no sé de què par­len. Més a prop de les ten­des de cam­pa­nya que de la cam­pa­nya elec­to­ral. No sé què hem fet per merèixer això. Però alguna cosa no hem fet prou bé per tro­bar-nos com ens tro­bem. No veig ningú con­tent. I els que exte­ri­o­rit­zen la seva ale­gria no acabo de saber per què estan ale­gres. Pen­sen gua­nyar? Gua­nyar què? Gua­nyar les pèrdues? Admi­nis­trar els deu­tes? Eixu­gar-los a base d'endeu­tar-se més? Què els impulsa a voler gover­nar el des­go­vern en què vivim immer­sos? Fran­ca­ment, no ho sé. Les ganes d'entrar en cam­pa­nya devien ser ganes de tirar-se els plats pel cap. I ni això, no han pogut fer. Perquè a l'hora de fer-ho, s'han tro­bat que no hi havia plats. Fins ara no s'han ado­nat que men­gen tots en el mateix plat. Són més amics que no sem­bla. Encara no hem votat, i ja estan pac­tant a la nos­tra esquena. Doncs bé: per què no dedi­ca­ven direc­ta­ment la cam­pa­nya a dis­cu­tir (coram populo) els pos­si­bles pac­tes que, vul­gues que no, ja tenen pre­vis­tos en funció dels resul­tats? No hau­ria sigut més honest això que no pas la praxi del mani­que­isme en voga? No ho veuen que, si el dolent sem­pre és l'altre, això vol dir que de dolents ho són tots? No ho veuen, quan s'han de retrac­tar? I si ningú no es retracta, abans no sigui tard, ales­ho­res de què es tracta: De vol­tar el que no es retracta? I si ningú es retracta, es pot saber qui hem de votar? El menys dolent? Petit con­sol! I no obs­tant això, estic ple­na­ment con­vençut que podem, després de com­plir el deure d'anar a votar, fer sen­tir el nos­tres des­con­ten­ta­ment. A més del vot, també tenim veu. Veu i vot, les dues coses són igual­ment impor­tants. D'aquí ve que el feno­men que s'ha produït repre­senti en si mateix una espe­rança. Ens hau­rem de mani­fes­tar tan­tes vega­des com con­vin­gui, fins que s'acon­se­guei­xin els can­vis neces­sa­ris. Llis­tes ober­tes, per exem­ple. Una manera molt noble de poder dir “no” a qui no es mereixi estar inclòs e les llis­tes. Votem “sí”, però diguem “no”.