El museu de Ripoll

Majo­ria abso­luta de Con­vergència i Unió a Ripoll. Toca ara als ripo­lle­sos dema­nar al nou alcalde que res­pecti els encerts de l'equip sor­tint (que segur que n'hi ha) i que cor­re­geixi els errors come­sos. I, home, no esta­ria gens mala­ment retor­nar al Cèsar el que és del Cèsar... Perquè un bon dia, quan el nou mil·lenni treia el cap, un alcalde audaç i un regi­dor de Cul­tura pers­picaç se la van jugar tan­cant l'històric museu etnogràfic. Vista l'artrosi d'un patro­nat gai­rebé vita­lici, van tenir, a més, la luci­desa d'anar a bus­car un dels millors museòlegs cata­lans del moment per tal de fer un nou equi­pa­ment didàctic inno­va­dor i obert al món, no sola­ment a la vila.

Però amb les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2003 va irrom­pre el sec­ta­risme. Una trinca de par­tits per­de­dors va for­mar govern, va expul­sar el pres­tigiós museòleg, va can­viar el pro­jecte i ha tri­gat vuit anys (vuit!) a inau­gu­rar el nou museu pen­jant-se ell totes les meda­lles. A uns els deu agra­dar, aquesta nova ins­tal·lació. N'hi ha d'altres, és clar, que la con­si­de­ren un esguerro colos­sal. Sigui com sigui, és just recor­dar els veri­ta­bles artífexs del nou museu etnogràfic: un antic alcalde audaç que ara és dele­gat del govern a Girona; un museòleg menys­preat que ara és cap de Ser­veis de Museus de la Gene­ra­li­tat i un regi­dor, Jordi Munell, a qui aquesta vegada ningú no li podrà pis­par l'alcal­dia.