Si la barqueta es tomba...

A par­tir d'ara hi ha uns quants ajun­ta­ments més –Mataró, l'Hos­pi­ta­let o Olot per citar-ne tres– a part dels que fins ara Pla­ta­forma per Cata­lu­nya (PxC) ja hi tenia repre­sen­tació –Vic, el Ven­drell, Man­lleu…– que hau­ran de sal­tar a corda amb els acòlits de Josep Anglada. Aquest par­tit ha fet del dis­curs xenòfob el seu prin­ci­pal actiu per pas­sar de 17 a 67 regi­dors. I van aga­far aquest joc tan tra­di­ci­o­nal, el de sal­tar a corda, per il·lus­trar –amb molt mal gust– el vídeo de la seva cam­pa­nya elec­to­ral. Ara, però, veig que és un símil idoni per la situ­ació que viu­ran molts con­sis­to­ris cata­lans. Quan el pròxim 11 de juny la corda de la legis­la­tura es comenci a balan­ce­jar per sota les cames dels dife­rents par­tits i vagi aga­fant ritme fins a pas­sar-los per sobre els caps, tots hau­ran d'anar entrant a sal­tar, hau­ran de tocar de peus a terra, hau­ran d'anar alerta de no topar amb els com­panys d'una banda i de l'altra però també hau­ran d'apren­dre a fer equi­li­bris, vul­guin o no, perquè si fan un salt mal fet o a des­temps no podran evi­tar que se'ls entor­to­lli­gui la corda entre les cames i caure eli­mi­nats del joc democràtic. Tot això men­tre els acom­pa­nya la can­ta­re­lla que des de fora de la corda va fent: “Si la bar­queta es tomba, nena no tin­guis por. Alça la corda enlaire i fes un sal­tiró”. Els regi­dors de tots els altres par­tits en els ajun­ta­ments on hi ha presència de Pla­ta­forma s'han afa­nyat a dir que no hi haurà ni pac­tes ni vota­ci­ons con­jun­tes amb els regi­dors d'Anglada. Fer política és pac­tar i la política muni­ci­pal pre­ci­sa­ment neces­sita de pac­tes mol­tes vega­des con­tra natura però sovint pro­vi­den­ci­als per tirar enda­vant pro­jec­tes vitals pel progrés d'un poble o una ciu­tat. I, de debò, ens volen fer creure que si no neces­si­ten els vots de PxC no mira­ran cap a una altra banda per evi­tar que la barca no s'enfonsi? Com deia el catedràtic de Ciències Polítiques Joan Subi­rats, s'han de detec­tar les cir­cumstàncies que han fet pos­si­ble que una for­mació d'aques­tes carac­terísti­ques apa­regués i resol­dre-les perquè tal com va emer­gir torni allà d'on va sor­tir. El que no es pot fer és ni tan­car els ulls ni assu­mir direc­ta­ment les pro­pos­tes que fa Pla­ta­forma, sinó afron­tar-ho i inten­tar donar res­posta perquè no podem per­me­tre que la bar­queta es tombi.