Opinió

Opinió

Símptomes poc evangèlics

L'Església catòlica viu una crisi existencial més greu del que pot semblar. El més preocupant és que el missatge evangèlic d'amor als pobres i desposseïts resta en segon pla i es promou una mena d'idolàtrica devoció al Papa

Mal­grat les mol­tes cele­bra­ci­ons vati­ca­nes i la pom­po­si­tat de la seva arcaica litúrgia, l'Església catòlica viu una crisi exis­ten­cial força més greu del que pot sem­blar a pri­mera vista. Per qual­se­vol obser­va­dor crític, és fàcil deduir que el focus ori­gi­nari de la crisi cal bus­car-lo en el Vaticà, espe­ci­al­ment en la com­plexa i pode­rosa cúria vati­cana, en la seva infausta influència i en la cada cop més accen­tu­ada potes­tat que exer­ceix en els òrgans vati­cans i en tota l'Església. El tàndem for­mat pel Papa i la cúria, són els res­pon­sa­bles d'una praxi ecle­sial allu­nyada dels més pobres, del mis­satge evangèlic i del tes­ti­mo­ni­atge que ens va ense­nyar Jesús de Nat­za­ret per ter­res gali­lees.

Per a molts, aques­tes afir­ma­ci­ons poden sem­blar apo­calípti­ques, això no obs­tant el mateix papa Rat­zin­ger reco­neix que la barca de l'Església està patint for­tes sac­se­ja­des. Tot i així, la màquina eclesiàstica con­ti­nua fun­ci­o­nant al ritme de sem­pre: es nome­nen nous bis­bes, es pre­pa­ren noves bea­ti­fi­ca­ci­ons i noves tro­ba­des mun­di­als de joves, s'adme­ten joves a semi­na­ris i novi­ci­ats, segueix la gat­zara a la plaça de Sant Pere i les repre­sen­ta­ci­ons papals. Tot com sem­pre... (així va pas­sar en l'enfon­sa­ment del Titànic, ens asse­nyala en Víctor Codina sj.)

La cúria no admet la hipòtesi del nau­fragi i segueix maqui­nant. Una capa­ci­tat de mani­pu­lar de què ens en va dei­xar constància quan va impe­dir que la justícia ita­li­ana jutgés el car­de­nal Paul Mar­cinkus, direc­tor de l'Isti­tuto per le Opere di Reli­gi­one (Banca Vati­cana), el qual era acci­o­nista majo­ri­tari del Banco Ambro­si­ano que, en fer fallida, va arros­se­gar l'IOR. També va acon­se­guir impe­dir que es fes l'autòpsia al papa Luci­ani quan després d'haver orde­nat inves­ti­gar el gravíssim afer del Banc Vaticà el van tro­bar mort a la seva cam­bra. Una mort sob­tada, que encara avui no s'ha acla­rit.

Des d'aquest trist capítol, hi ha un abans i un després en l'Església. Des­a­pa­re­gut el papa Luci­ani, el suc­ce­eix sor­pre­nent­ment el car­de­nal Wojtyla, un polonès ultra­con­ser­va­dor con­trari a la doc­trina del Con­cili. Amb ell, l'Església fa un canvi radi­cal de rumb que, a part d'arra­co­nar la doc­trina del Con­cili i tapar l'estra­nya mort del seu ante­ces­sor, opta per una forma mer­can­til de refer les finan­ces vati­ca­nes. Wojtyla ho acon­se­gueix, poten­ci­ant la seva antiga experiència tea­tral. Ins­ti­tu­ci­o­na­litza l'espec­ta­cle de fer sants que, a més, pro­du­eix ingres­sos ini­ma­gi­na­bles.

L'èxit fou tan gran que, només ell, va pro­moure més sants que els pro­mo­guts en molts segles. També el papa Rat­zin­ger (de la mateixa línia ideològica, però sense el mateix carisma), ha seguit pro­mo­vent cano­nit­za­ci­ons. En aquesta embo­gida cursa, però, Rat­zin­ger acon­se­gueix una mena de record Guin­ness, en bea­ti­fi­car en el menor temps de la història el papa Wojtyla, que ha ele­vat als altars als sis anys i un mes de la seva mort.

La cul­mi­nació

La bea­ti­fi­cació del papa Wojtyla és la cul­mi­nació d'una línia ecle­sial pre­con­ci­liar, dis­se­nyada pel mateix Wojtyla i per l'ales­ho­res car­de­nal Rat­zin­ger. Ells van allu­nyar-se de la doc­trina del Con­cili Vaticà II i van apro­par-se a la del Vaticà I; també ells impo­sen als nous bis­bes i car­de­nals fide­li­tat i obediència a Roma per damunt d'altra con­si­de­ració evangèlica. Wojtyla, en cap cas, no ens ofe­reix un tes­ti­moni d'exem­pla­ri­tat cris­ti­ana per la manera auto­ritària de gover­nar l'Església, per la per­se­cució exer­cida con­tra els teòlegs pro­gres­sis­tes, per la seva com­pli­ci­tat en els casos de pederàstia, com la del fun­da­dor dels Legi­o­na­rios de Cristo, Mar­cial Maciel, o per no acla­rir l'estra­nya mort del papa Luci­ani. El més pre­o­cu­pant, però, és que a par­tir de Wojtyla, el mis­satge evangèlic d'amor als pobres i des­posseïts resta en segon pla i es pro­mou una mena d'idolàtrica devoció al Papa. L'allu­nya­ment de la ins­ti­tució del tes­ti­mo­ni­atge de Jesús, és el símptoma inequívoc que l'actual model d'Església és agònic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.