Indigna-acció

El feno­men de les pla­ces ocu­pa­des pels “indig­nats” és vist per la població com la tro­bada d'una colla de trin­xe­rai­res oci­o­sos que només saben con­vo­car assem­blees per deci­dir quan faran la pro­pera assem­blea. Però també hi ha un nucli de la ciu­ta­da­nia que ha vist aquest movi­ment amb una certa com­prensió i com­pli­ci­tat. La indig­nació és un fet gene­ra­lit­zat en una època con­vulsa en què res és al seu lloc. La gent pateix per la feina. Pel futur. I vol veure un camí d'espe­rança. Però no ens enga­nyem. Tots hem con­tribuït a aquest estat de coses (uns més que d'altres). El món no rut­lla, i a més de la necessària exigència política cal també ana­lit­zar el que podem fer nosal­tres per redreçar el món. Cal que per­so­nal­ment també pas­sem a
l'acció.