L'ofici de ministre d'Interior

Després de l'actu­ació poli­cial de diven­dres pas­sat a la plaça de Cata­lu­nya (de Bar­ce­lona), s'ha dema­nat la dimissió del con­se­ller d'Inte­rior, Felip Puig. Dema­nar la dimissió d'un con­se­ller d'Inte­rior després d'una càrrega poli­cial forma part del guió, tant a Cata­lu­nya com en bona part del món democràtic.

De fet, l'ofici de con­se­ller d'Inte­rior és, pro­ba­ble­ment,
el més incòmode d'un govern, perquè inclou el coman­da­ment del poder coer­ci­tiu (l'autèntic quart poder, al cos­tat del legis­la­tiu, l'exe­cu­tiu i el judi­cial).
El poder coer­ci­tiu, com tot­hom hau­ria de saber, en democràcia és patri­moni de l'estat i, si Cata­lu­nya és estat (no titu­lar
d'estat propi, però sí titu­lar
de la part de l'Estat espa­nyol que ens afecta), és obvi que l'exer­cici del poder coer­ci­tiu a Cata­lu­nya sigui patri­moni de
la Gene­ra­li­tat; és a dir, del
con­se­ller d'Inte­rior.

Podem estar en con­tra sis­temàtica­ment de l'actu­ació dels anti­a­va­lots, però les fun­ci­ons poli­ci­als no hau­rien de ser una matèria sobre la qual tot­hom se'n pugui con­si­de­rar expert, com el fut­bol, sinó que les opi­ni­ons hau­rien d'anar acom­pa­nya­des d'argu­ments.

A nivell for­mal, l'ofici de
con­se­ller d'Inte­rior reque­reix coman­dar la feina bruta, però hauríem de dife­ren­ciar una càrrega poli­cial en un règim dic­ta­to­rial, sense garan­ties
i exer­cida estric­ta­ment al ser­vei d'interes­sos polítics il·legítims, d'una càrrega poli­cial en un règim democràtic, amb les garan­ties d'un marc legal que, agradi o no agradi, és el resul­tat de la volun­tat sobi­rana de les majo­ries i està al ser­vei del con­junt de la soci­e­tat.

Si volem ser un estat, que és el sen­ti­ment que més va crei­xent a Cata­lu­nya des de fa unes dècades, hem de fer créixer el sen­tit d'estat i, amb ell, assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat que ens cor­res­pon en polítiques d'Inte­rior; és a dir, també en matèria poli­cial i de segu­re­tat. Si hem de retreure res a Felip Puig, és que no hagués infil­trat agents en l'acam­pada ni hagués detec­tat els pre­sump­tes ava­lo­ta­dors, i, com va fer Obama amb Ben Laden, que no hagués mun­tat un dis­po­si­tiu espe­cial, fent ater­rar els helicòpters a la plaça de Cata­lu­nya i dete­nint, estric­ta­ment, els sos­pi­to­sos habi­tu­als.