Orgull de pertinença

Avui em per­metré uti­lit­zar aquest espai per fer pro­se­li­tisme. No de manera gratuïta, sinó des del més pro­fund con­ven­ci­ment que l'enti­tat a la qual per­ta­nyo fa anys que és una baula sòlida en la feina que molts fan al nos­tre país en matèria de cohesió. Un com­pany que viu als Estats Units, de pas aquests dies per Cata­lu­nya, em deia dime­cres pas­sat que, en un any que feia que no venia, havia tro­bat molt fotut l'ús de la llen­gua. Sabent que hi ha molts valors del país on viu que no m'agra­den gens ni mica –tot i que n'hi ha d'altres que llo­a­ria–, em deia que algun dia li agra­da­ria viure a Cata­lu­nya el que veu als Estats Units: com qual­se­vol ciu­tadà que arriba allà per que­dar-s'hi s'aferra a la ban­dera de bar­res i estre­lles amb una passió poc nor­mal.

Aquesta imatge simbòlica vol mol­tes coses, però sobre­tot una: un país ha de poder garan­tir drets i deu­res a nou­vin­guts i aborígens amb la mateixa con­tundència, i ofe­rir opor­tu­ni­tats als qui sàpiguen bus­car-les.

Aga­fant-me a aquesta equació us vull par­lar del pro­grama Que­dem? I el del Volun­ta­riat per la Llen­gua d'Òmnium Cul­tu­ral. De com cen­te­nars de socis i sòcies volun­ta­ris, mem­bres locals de jun­tes, o tècnics de la casa, es con­fa­bu­len per rega­lar als nou­vin­guts, de fa qua­tre dies o qua­ranta anys, esto­nes riques en con­ver­ses, tro­ba­des, visi­tes a espais que els faran conèixer la ciu­tat on viuen, la comarca on tre­ba­llen, i amb un objec­tiu: fer-los sen­tir part de la nos­tra nació, allò que ano­me­nem arre­la­ment.

Dis­sabte ho fes­te­ja­rem tots i totes a Bada­lona, a la gran tro­bada de final de curs d'aquests dos pro­gra­mes d'Òmnium. A Bada­lona perquè a l'Òmnium ens sen­tim orgu­llo­sos que la nos­tra gent en aquesta ciu­tat –com en tan­tes d'altres– hagi estat una peça clau, res­pon­sa­ble i cons­truc­tiva per fer ciu­tat entre tots i en posi­tiu.

Gar­ro­tins, rumba, bones con­ver­ses i un pas­seig per una Bae­tulo gene­rosa que ens retor­na­ran la satis­facció de recor­dar un cop més que cons­truir Cata­lu­nya per fer-la rica i plena passa per fer que tots els cata­lans que hi vivim sen­tim que for­mem part del pro­jecte. I ens agra­darà com­par­tir-ho. Hi esteu tots con­vi­dats, al Parc de Can Solei, dis­sabte a 2/4 de 8 del ves­pre.