La pseudohistòria

Vivim en un temps de domini de cul­tura enci­clopèdica, però amb la pecu­li­a­ri­tat que hem deci­dit por­tar l'enci­clopèdia Espasa als Encants i subs­ti­tuir-la pel Vikipèdia. Algu­nes veus diuen que, amb el canvi, hi hem sor­tit per­dent, perquè hem pas­sat dels pro­fes­si­o­nals-experts que redac­ten les veus de les enci­clopèdies volu­mi­no­ses impre­ses en paper als ama­teurs de la gene­ració 2.0 que incor­po­ren sense gaire fia­bi­li­tat les dades a la xarxa. Mol­tes vega­des, però, els ama­teurs són més rigo­ro­sos que els pro­fes­si­o­nals.

Fa deu dies, la Real Aca­de­mia de His­to­ria va pre­sen­tar a Madrid, davant del Rei i la minis­tra de Cul­tura, els pri­mers volums del Dic­ci­o­na­rio Biográfico Español, una enci­clopèdia que tindrà 50 volums, en la qual han escrit 5.000 espe­ci­a­lis­tes i en què l'Estat s'ha gas­tat 6,5 mili­ons d'euros. L'endemà de la seva pre­sen­tació va sal­tar l'escàndol quan es va com­pro­var que la veu Fran­cisco Franco indi­cava que va ser un gene­ral “auto­ri­tari i no tota­li­tari”. Es jus­ti­fica perquè des del pri­mer moment va anun­ciar que les refor­mes per ell esta­bler­tes havien de “desem­bo­car en una monar­quia sense par­tits polítics, ni sis­tema lli­be­ral, però decla­rant-la con­fes­si­o­nal­ment catòlica”, com si una monar­quia sense par­tits no fos una dic­ta­dura. Al llarg del dic­ci­o­nari no s'esmenta en cap moment les 150.000 vícti­mes de la repressió fran­quista, però en canvi s'acusa San­ti­ago Car­ri­llo d'haver dut a terme una vio­lenta repressió a Madrid i es con­si­dera que Juan Negrín, dar­rer pre­si­dent de la República Espa­nyola, era un dic­ta­dor. El dic­ci­o­nari està ple d'altres des­propòsits que por­ten a elo­giar la política econòmica d'Aznar o a dir que Escrivá de Bala­guer tenia poders sobre­na­tu­rals.

L'exem­ple del dic­ci­o­nari posa en evidència de quina forma deter­mi­nants pesos pesants de l'Aca­de­mia històrica espa­nyola, són més amics de la pseu­do­història ideològica que del rigor científic. Però, per altra banda, també ens cer­ti­fica de quina manera encara hi ha deter­mi­nats sec­tors que con­ti­nuen afer­rats al pes d'una ide­o­lo­gia que ha actuat com un prisma tan­cat des del qual con­ti­nuen mirant de forma rància el seu entorn. El fran­quisme sociològic no va extin­gir-se després de la mort del dic­ta­dor i con­ti­nua vigent en deter­mi­na­des acti­tuds i en deter­mi­na­des mane­res de fer. En un moment en què a l'Estat espa­nyol domina el color blau cel, la cosa resulta més que pre­o­cu­pant.