Premsa o piuladissa

La gene­ra­lit­zació de les xar­xes soci­als per inter­net està con­tri­buint a bana­lit­zar les nos­tres pre­o­cu­pa­ci­ons i els nos­tres interes­sos, i la premsa, en lloc de posar seny i res­ta­blir les pri­o­ri­tats, s'apunta a la gresca. Sobre­tot d'ençà que els artis­tes de l'espec­ta­cle i els polítics –si és que aquesta dis­tinció encara és vàlida– han irrom­put en el galli­ner vir­tual a ven­dre el seu pro­ducte, hi ha pre­sump­tes peri­o­dis­tes que reme­nen twit­ters i face­bo­oks a veure qui li ha dit què a qui, o si algun can­di­dat més xim­plet del compte s'ha exhi­bit en calçotets. La collita és mise­ra­ble però omple por­ta­des. Ara que ja es parla menys dels rebom­bo­ris en l'endar­re­rit món islàmic, a la majo­ria de la gent només li'n queda el record que els van con­vo­car uns inter­nau­tes i que un can­tant es va cobrir de glòria piu­lant que poc tran­si­ta­des es veien les piràmides. El peri­o­disme, el de veri­tat, hau­ria de fugir com de la pesta de la fri­vo­li­tat ambi­ent, i bus­car el seu lloc en l'era digi­tal ofe­rint tot el con­trari: qua­li­tat i fia­bi­li­tat; falta anàlisi dels fets, amb pre­sen­tació de pro­ves, i sobra tant d'inter­canvi gratuït d'opi­ni­ons vis­ce­rals; no neces­si­tem tants dis­cur­sos, decla­ra­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals i rodes de premsa sense pre­gun­tes, i ens con­ve­nen els tre­balls de camp allà on pas­sen de veri­tat les coses, que no és pre­ci­sa­ment en les acam­pa­des a la plaça. Exem­ple pràctic: i si paréssim d'espe­cu­lar a l'engròs sobre si García Albiol és racista, xenòfob o mala per­sona, i algú es molestés a par­lar amb uns quants dels 26.890 bada­lo­nins que l'han fet alcalde (1 de cada 3 elec­tors), a veure com els tracta la vida, que pot­ser n'aprendríem alguna cosa? El peri­o­disme real­ment ho té difícil, però posats a extin­gir-nos en qua­tre dies, més val fer honor a la pròpia història.