Pública

Suposo que ja estan al cor­rent que, per ter­cer any con­se­cu­tiu, una mos­tra d'estu­di­ants de sisè de primària van pas­sar al maig unes pro­ves de com­petència. Són uns exàmens sense valor acadèmic, però sí que ser­vei­xen per saber quin és el grau de conei­xe­ment de l'alum­nat.

Els resul­tats són demo­li­dors. Un de cada qua­tre estu­di­ants no arriba als mínims en llen­gua i matemàtiques, una taxa que ens deixa per sota de la mit­jana euro­pea. Més encara: hi ha un abisme entre els alum­nes de l'escola pública i els de la con­cer­tada i la pri­vada.

Els detrac­tors de l'escola pública –n'hi ha, i molts– s'han apres­sat a enar­bo­rar aquest fet. ¿Veieu com l'escola pública és una des­pesa inútil?, han dit balan­ce­jant-se sobre les seves pun­tes i talons. Pas­sen per alt que les esco­les públi­ques han d'accep­tar tot­hom, que no tenen fil­tres econòmics i que sovint és l'últim recurs per a aquells que són expul­sats d'alguns cen­tres con­cer­tats perquè el seu baix ren­di­ment des­ta­rota una mit­jana bri­llant. No diuen, no sé si per ignorància, mal­vo­lença o malig­ni­tat, que els resul­tats esco­lars no depe­nen tant de la titu­la­ri­tat del cen­tre com del nivell soci­o­e­conòmic i de la impli­cació fami­liar en l'edu­cació.

Després hi ha la feina de les direc­ci­ons i el pro­fes­so­rat. En orga­nit­zació esco­lar s'han de defu­gir els mani­que­is­mes. Si l'escola con­cer­tada té una orga­nit­zació més efi­ci­ent, la pública l'hau­ria de copiar sense manies. Les direc­ci­ons hau­rien de ser autònomes per dur a terme els seus pro­jec­tes i com­pe­tir per l'excel·lència d'acord amb el seu pro­fes­so­rat.