Anar a dormir amb Josep Cuní

La marxa de Josep Cuní de TV3 és un signe de nor­ma­li­tat que tots, i ell el pri­mer, agrai­rem amb el temps. I no em malin­ter­pre­tin, perquè en cap cas vull dir que ens haguem ati­pat de les lliçons del mes­tre dels matins. Tot el con­trari. Par­ti­cu­lar­ment vaig tenir l'opor­tu­ni­tat de col·labo­rar en el seu pro­grama i només puc dir-ne que elo­gis i agraïments. Cuní és un peri­o­dista de cap a peus, de dia i de nit, a ple sol i sota la pluja. És el peri­o­dista que tots voldríem ser de grans. La seva capa­ci­tat intel·lec­tual, afe­gida a una faci­li­tat de paraula que a vega­des s'allarga massa en el temps, l'han fet merei­xe­dor del títol de mes­tre. Els qui ens llevàvem amb ell, a par­tir de setem­bre hi ani­rem a dor­mir si no ens treu la son, que ens la traurà.