Toleradets

Per la mateixa raó que sem­pre és millor estar en con­di­ci­ons de donar almoina que no pas de rebre'n, igual­ment és també indi­ca­tiu de molta més pre­e­minència pro­di­gar-se en la tolerància que no pas aspi­rar-hi. Qui pre­ten­gui cap­gi­rar un esta­tus segons ell injust, no ha de recla­mar aque­lla com a recep­tor, sinó com a donant. Quina delícia no ha de ser per­me­tre's el luxe de tole­rar segons qui o segons què!

De fins a quin punt els cata­lans, en l'escena inter­na­ci­o­nal, ara per ara, no pas­sen de ser sinó això, tole­ra­dets i encara, ens en brinda l'actu­a­li­tat recent dos exem­ples com dues per­les.

Dis­sabte pas­sat, a la TV3, entre­vis­ten la comissària euro­pea d'edu­cació. A banda els tòpics de rigor (gran veri­tat que cal inver­tir més en ense­nya­ment!), la senyora Androu­lla Vas­si­liou des­patxa la qüestió idiomàtica pon­de­rant la riquesa i la diver­si­tat lingüísti­ques del con­ti­nent, per des­car­tar indi­rec­ta­ment tot seguit com a “no ope­ra­tiu” (Tower of Babel is watc­hing us) el fet que el català pogués obte­nir-hi un rang com­pa­ra­ble al del maltès.

L'endemà, a l'Ara, l'entre­vis­tat és l'ambai­xa­dor dels EUA a Espa­nya. A la pre­gunta sobre si veu el català “com un pro­blema en un mer­cat glo­ba­lit­zat”, la res­posta del senyor Alan Solo­mont no pot ser més antològica­ment elu­siva: “Crec que es par­len més llengües als EUA de les que es par­len a Espa­nya [...] Això és només una part encan­ta­dora de la riquesa i la diver­si­tat del nos­tre món d'avui”.

No es tracta, per part del català, de des­ban­car cap de les grans llengües mun­di­al­ment esta­bler­tes. Sinó sim­ple­ment de sobre­viure dins el seu espai històric (com ara el grec a l'Hèl·lade o el sioux a Min­ne­sota). Cosa per a la qual té menes­ter d'un reco­nei­xe­ment que vagi molt més enllà del de sim­ple “llen­gua regi­o­nal o mino­ritària”.

Però no. Ara la glo­tofàgia s'exer­ceix en nom, entre d'altres vir­tuts, de la tolerància. Quin grau d'aquesta cal i s'hi val a apli­car, aquí, a llengües altres que la del país? Bon tema de reflexió per als polítics de la llen­gua.