Opinió

Homenatge a Josep Viader

A l'Audi­tori de Girona, el mes­tre Via­der va rebre, el pas­sat 19 de juny, un home­natge entra­nya­ble dels can­tai­res de la Cape­lla Polifònica, que ell va fun­dar l'any 1957 i que va diri­gir fins al 1989. No és pas l'únic que ha rebut de la seva coral. Poc després d'haver-ne dei­xat la direcció l'any 1990, el Tea­tre Muni­ci­pal de Girona ja va ser esce­nari d'un home­natge mul­ti­tu­di­nari. El d'ara és un detall més que demos­tra que els anys pas­sen però que l'afecte es manté. En un món on l'oblit és un dels defec­tes crònics, l'acti­tud de la gent de la Polifònica ha demos­trat el con­trari i ha posat de mani­fest que hi ha un caliu d'autèntica família. Via­der, als seus noranta-tres anys, va tor­nar a diri­gir una peça seva, va par­lar amb cla­ri­vidència i, fins i tot, amb aquell punt d'iro­nia intel·ligent que sem­pre l'ha carac­te­rit­zat, i va can­tar, al final, amb can­tai­res i excan­tai­res i el públic dem­peus, Els sega­dors. Tot­hom va inten­tar con­te­nir les emo­ci­ons, tot i que en alguns dels qui van inter­ve­nir –la Roser Bus­quets, per exem­ple– se'ls féu més difícil que a d'altres. Els qui no hem can­tat mai a la Polifònica però hem trac­tat Josep Via­der en algun dels camps diver­sos on s'ha mogut –el qui escriu aques­tes rat­lles el tingué de pro­fes­sor a la Nor­mal– també vam notar aquell pes­si­go­lleig que se sent quan hom es troba feliç en algun indret com­par­tint una causa justa. La vet­llada es va fer curta. Feli­ci­tats, home­nat­jat i orga­nit­za­dors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.