Fent història

Cada ics temps es des­tapa una notícia d'aque­lles que fan història, que que­den mar­ca­des amb ferro roent per dei­xar una cica­triu que res­tarà per sem­pre més a la pell de la memòria col·lec­tiva. L'escor­coll poli­cial a la seu madri­le­nya de la Soci­e­tat Gene­ral d'Autors i Edi­tors (SGAE), inclo­ent-hi detenció del pre­si­dent de l'enti­tat, ha aca­bat de fer miques la poca imatge de què dis­po­sa­ven davant la opinió pública. La pata­cada és tan ter­ri­ble que tindrà con­seqüències nefas­tes sigui quin sigui el vere­dicte del senyor jutge que ins­tru­eix el cas.

Un estudi rea­lit­zat fa un parell d'anys demos­trava que la SGAE era l'empresa més odi­ada pels espa­nyols. Els seus ene­mics, que es comp­ten per exèrcits, s'han encar­re­gat de man­te­nir una ferotge estratègia de des­gast que la soci­e­tat de gestió s'ha vist incapaç d'atu­rar. La imatge de la cru­enta política de recap­tació ha trans­for­mat els seus diri­gents en aus de rapi­nya, tal com els dibui­xava fa un temps un reco­ne­gut cari­ca­tu­rista.

Només els fal­tava això, que la Guàrdia Civil es pre­sentés a la seu gau­di­ni­ana de la SGAE madri­le­nya a la recerca de pro­ves que expli­quin la des­a­pa­rició d'uns supo­sats 400 mili­ons d'euros. Sigui veri­tat o sigui men­tida, un titu­lar com aquest en plena crisi és total­ment devas­ta­dor. Mor­tal de neces­si­tat.

La SGAE està fent història. Comen­cen a sor­tir a la llum empre­ses ger­ma­nes que con­trac­ten altres empre­ses sub­sidiàries que cobren quan­ti­tats fas­ti­go­sa­ment altes per fer fei­nes de con­sul­to­ria. Tot resulta tan embo­li­cat, que encara ali­menta més la foguera que crema la imatge de l'enti­tat com si fos la bruixa de Sant Joan. El pre­si­dent de la SGAE, Edu­ardo Teddy Bau­tista, pres­tarà avui decla­ració davant del senyor jutge. Sobren les parau­les. La seva imatge, com la dels que com­par­tei­xen cel·la amb ell, està ferida de gra­ve­tat.