L'esperit de fa un any

Avui fa un any de la mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació de Bar­ce­lona de rebuig per la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que va reta­llar les com­petències del nou Esta­tut. Aquell dia vam escriure que la mani­fes­tació havia estat una gran victòria de Cata­lu­nya: “Una victòria sobre una Espa­nya tan­cada en si mateixa, que es nega a reconèixer els nos­tres drets. Una victòria de tots els cata­lans que, quan sabem unir-nos, tenim molta més força de la que mai ens hauríem ima­gi­nat”. Vam adver­tir, però, que calia apro­fi­tar aquell tri­omf, estar més units que mai. “Per dir a aquesta Espa­nya que sovint tant ens menys­prea i per fer saber al món que tant ens des­co­neix, que aquí hi ha un poble que vol anar molt lluny”, vam afir­mar. Un any després, els par­ti­dis­mes han vençut i el ressò d'aque­lla victòria se sent de molt lluny. Gai­rebé la mateixa distància que separa un poble que sí que vol anar molt lluny d'una classe política cata­lana poruga, incapaç d'unir-se per defen­sar el país i de por­tar-lo cap al futur.