Articles

Volem ser nacionalistes? (I)

A la cober­tura que s'ha fet des de dife­rents mit­jans de l'atac d'ele­ments d'ultra­dreta valen­ci­ana a la pre­sen­tació del lli­bre de Vicent Flor Noves glòries a Espa­nya hi hem tro­bat una presència clara o implícita del terme naci­o­na­lista. Els uns eren ultra­dre­tans –ben cone­guts, per cert, de tot­hom, inclo­ent-hi la poli­cia– però enlloc se'ls tit­llava de “valen­ci­a­nis­tes” tot i que van irrom­pre en la sala al crit curiós i obvi de “Som valen­ci­ans, mai cata­lans”. L'autor del lli­bre, l'agre­dit, per con­tra, era naci­o­na­lista.

És ben curi­osa aquesta afició de pen­jar eti­que­tes. A força de pen­jar-te sem­pre la mateixa, per més que tu en rene­guis, en un món com l'actual, sim­ple i neces­si­tat de refe­rents fàcils i super­fi­ci­als, tu aca­bes sent la teva eti­queta. El nom fa la cosa, que diria el savi. No ho pots evi­tar. És naci­o­na­lista l'escrip­tor Vicent Flor per haver gosat fer un estudi sociològic sobre l'anti­ca­ta­la­nisme al País Valencià? Si li ho pre­guntàvem, per a sor­presa de molts, pot­ser ens diria que no, que ell renega del que sig­ni­fica i ha sig­ni­fi­cat sem­pre aquesta eti­queta. El naci­o­na­lisme, en estat pur, és una ide­o­lo­gia de mas­ses, orga­nit­zada entorn d'una idea sim­ple, que fomenta el gre­ga­risme, els ins­tints més pri­ma­ris i l'apa­rició de líders messiànics. L'Ale­ma­nya nazi, l'Espa­nya fran­quista eren naci­o­na­lis­tes. El terme naci­o­na­lista es troba tan car­re­gat de con­tin­gut hor­ri­ble per a molts habi­tants d'Europa que, indi­rec­ta­ment, quan sen­ten que els cata­lans són naci­o­na­lis­tes, sense voler, ja adop­ten una acti­tud de pre­venció sense que res ho jus­ti­fi­qui. I et diuen, però què voleu més? I quan res­pons que no vols ni més ni menys que el que ells pos­se­ei­xen amb tota nor­ma­li­tat, et tenen per un cro­manyó iden­ti­tari en una era sense fron­te­res enmig d'un món glo­bal. I no s'ado­nen que, pri­mer, nosal­tres fa segles que estem acos­tu­mats a fun­ci­o­nar sense tenir-ne, de fron­te­res, i que, en segon lloc, entre altres raons, si la Unió Euro­pea no tri­omfa és per la ceguesa i l'ego­isme dels estats que la for­men, que no aca­ben de superar el seu “naci­o­na­lisme” (ells en diuen “patri­o­tisme”).

Per això, molts pre­fe­rim ser tit­llats d'inde­pen­den­tis­tes. O de sobi­ra­nis­tes. I posats a fer, ens con­for­maríem amb el fet de ser ano­me­nats “igua­li­ta­ris­tes cata­lans” o “jus­ti­ci­a­lis­tes cata­lans”. Perquè en el fons, molta gent, res­pecte a la nos­tra cul­tura, no per­se­guim més que supri­mir la desi­gual­tat i pro­moure la justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.