Equilibris

L'alcalde de Salt, Jaume Tor­ra­madé, pro­posa la redis­tri­bució dels immi­grants, i per això apunta que es podria deter­mi­nar “un per­cen­tatge màxim de nou­vin­guts” en els muni­ci­pis en situ­a­ci­ons espe­ci­als com el seu, que té un 45% de població immi­grada, quan la mit­jana esta­tal és del 16%. També pro­posa, amb la fina­li­tat d'acon­se­guir que al cen­tre de Salt hi tor­nin a viure autòctons, que l'Ajun­ta­ment com­pri pisos i només els ven­gui o els llo­gui a gent autòctona, per “res­ta­blir pro­por­ci­ons en les comu­ni­tats de veïns”. No s'ha parat a pen­sar que qui va ven­dre o llo­gar pisos als immi­grats van ser autòctons que fugien a altres pobles o bar­ris per no bar­re­jar-s'hi, per la qual cosa em pre­gunto quin incen­tiu tin­dran els auto­e­xi­li­ats per tor­nar-hi ara, quan la situ­ació ha empit­jo­rat des del seu punt de vista. L'única manera de reduir aquest dese­qui­li­bri seria obli­gar a tor­nar a Salt els que van mar­xar-ne perquè els seus fills no es bar­re­ges­sin a l'escola amb negres i moros.

No m'estra­nya que Tor­ra­madé des­barri d'aquesta manera. Al meu poble, on la immi­gració no espa­nyola no arriba ni de bon tros al nivell sal­tenc, l'altre dia es van sen­tir crits de pànic davant la notícia que els mar­ro­quins podran votar en les muni­ci­pals: el por­ta­veu dels alar­mats ja s'ima­gi­nava un alcalde del Rif, que obli­ga­ria a anar totes les dones amb bata i moca­dor de monja i pro­hi­bi­ria les cer­ve­ses i els moji­tos. Xoca una mica, que qui s'alarmés fos el mateix que dos dies després afir­mava que anem cap a una soci­e­tat dege­ne­rada, amb noies ado­les­cents que a les bar­ra­ques de la festa major s'embor­rat­xen (abans era dife­rent: només ho feien els nois) i por­ten la ini­ci­a­tiva per anar a por­que­jar als mar­ges. És que mai no estem con­tents.