#passiópelpaís

Objecció fis­cal, referèndum vin­cu­lant pel dret a deci­dir i inde­pendència cul­tu­ral. Els tres eixos en què Òmnium Cul­tu­ral hem vol­gut basar el dis­curs de la cele­bració dels 50 anys han estat a bas­ta­ment expli­cats, ana­lit­zats, llo­ats i cri­ti­cats aquests dies a la majo­ria de dia­ris en paper i digi­tals, ràdios i tele­vi­si­ons.

Amb el benentès que són els eixos que ver­te­bra­ran molta de la feina que ens tocarà fer a par­tir d'ara, jo volia pro­po­sar-vos avui part d'aque­lla lle­tra que, no pas petita però sí poc cri­da­nera, apa­rei­xia també en el dis­curs for­mu­lat per Muriel Casals en aquell com­plet i emo­tiu acte de dilluns a l'Audi­tori de Bar­ce­lona. I que es diu dis­curs de cohesió social, de gestió de la diver­si­tat, d'aquell àmbit que Òmnium està deci­dida a tre­ba­llar de manera trans­ver­sal, con­vençuts que la nació cata­lana no serà sense tota la seva gent; sense que l'àmbit públic sigui comú, i el pri­vat, com­par­tit tant com es vul­gui. D'aquesta idea que no com­par­teix dis­cur­sos de quo­tes per muni­cipi, eufe­mis­mes per par­lar de per­so­nes, i con­cep­tes com inte­gració o assi­mi­lació.

Òmnium malda per una Cata­lu­nya més lliure i més gran. Una nació que acon­se­gueixi que tots els seus ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes, amb iden­ti­tats i llengües diver­ses, assu­mei­xin com a comuna la cata­lana, i el català, per cons­truir, sen­tir-se'n part. Per això cal el reco­nei­xe­ment d'una ciu­ta­da­nia des­a­com­ple­xada, civil i admi­nis­tra­tiva, que els faci sen­tir part del pro­jecte comú, orgull de per­ti­nença i com­promís de cons­trucció. Muriel Casal deia dilluns: “Volem for­mar part de la soci­e­tat civil [...] que es com­pro­met a fons en la cons­trucció d'una iden­ti­tat com­plexa però cohe­si­o­nada. Hem de ser capaços de man­te­nir la síntesi del que és el país: divers, generós, plu­ral, obert, aco­lli­dor. [...] La cul­tura […] és un bé públic en què la inversió té un retorn molt alt, […], però que sobre­tot és espe­ci­al­ment impor­tant per a la cohesió social.

”Avui milers de per­so­nes vin­gu­des d'arreu [...] han esco­llit aquest país com l'indret on mate­ri­a­lit­zar els seus som­nis i els dels seus fills. I ara tenim l'opor­tu­ni­tat, la res­pon­sa­bi­li­tat de cons­truir ple­gats la Cata­lu­nya del segle XXI”. Les naci­ons grans les cons­tru­ei­xen els homes i les dones que, amb l'ori­gen que sigui, acon­se­guei­xen sen­tir-se part d'un futur comú i pròsper. I en això estem.