Una de Tarantino, a la fresca

Reser­voir Dogs, de Quen­tin Taran­tino, merei­xia una seqüela. Vuit gàngs­ters pro­fes­si­o­nals, que es conei­xen entre ells per noms de colors, es pre­pa­ren per per­pe­trar un atra­ca­ment... el senyor Blanc, el senyor Blau, el senyor Rosa, el senyor Marró, el senyor Ros, el senyor Taronja i dos més con­for­men la banda. Un refre­git pro­per, des de les comar­ques giro­ni­nes i des de Cata­lu­nya, és fàcil de veure'l venir. Pen­sem en els pos­si­bles pro­ta­go­nis­tes nos­trats. El Sr. Blanco ens va visi­tar fa un dies –ara, fins i tot, actua de por­ta­veu del banc Blau– i ens va anun­ciar el delicte de dei­xar-nos tirats, un cop més, a la car­re­tera, abans de reblar el clau que havíem vis­cut per sobre de les nos­tres pos­si­bi­li­tats i que ara es farien estu­dis de via­bi­li­tat abans de començar una nova obra pública (tro­ba­lla!). Un altre podria ser el Sr. Rojo, pre­si­dent del Senat, que en el fòrum vir­tual d'aquesta ins­ti­tució pon­ti­fica sobre l'arti­cle 69 de la Cons­ti­tució Espa­nyola, en què es defi­neix la Cam­bra Alta com de repre­sen­tació ter­ri­to­rial quan, als ter­ri­to­ris, ja tenim els nos­tres par­la­ments i així es podria estal­viar les mil res­pos­tes als mil comen­ta­ris dels inter­nau­tes que denun­cien l'absen­tisme dels il·lus­tres mem­bres i el cost que suporta l'erari. Pel Marró, l'atzu­cac en què ens han ficat uns i altres. I intuïu qui seríem els cre­mats pels hereus del Sr. Rubio a ritme de Stuck in the Middle With You?