18 de juliol

Quan érem petits, avui era festa. Tot sovint, un dia a la platja de sorra fina de l'Estar­tit, allà davant del lla­vors bonic hotel Mira­mar, avui una ruïna aban­do­nada amb una selva de plan­tes i arbres per com­pa­nyia, ver­go­nya que cap ins­ti­tució hagi sabut encara com solu­ci­o­nar. En tot cas, tal dia com avui el règim ens obli­gava a fes­te­jar que en una data simi­lar havia començat la “cre­uada per sal­var Espa­nya del mal”. De fet, amb el pas dels anys, lluny de les capi­tals, el 18 de juliol era un bon motiu per fer una pausa al mig de l'estiu. Lla­vors, Sant Joan no era festa i calia remun­tar-se a l'ara des­a­pa­re­guda festa de Cor­pus per tro­bar un fes­tiu entre la pri­ma­vera i l'estiu. Més enda­vant, quan vam saber per què era festa el 18 de juliol, fran­ca­ment, no ens van que­dar gaire ganes de fes­te­jar gaire res. Sort que, ràpida­ment, la van treure del calen­dari perquè quedés diluïda en la història.