Opinió

El “CAT” a la matrícula

Fa poques set­ma­nes va pas­sar gai­rebé des­a­per­ce­but el cinquè ani­ver­sari del referèndum del nou Esta­tut de Cata­lu­nya. Es nota que l'empatx que va pro­duir aquesta llei encara ens fa venir fàstics i ara fem abs­tinència després de la llarga addicció que en vam patir.

Una de les curi­o­si­tats del nou Esta­tut (refe­ren­dat el 18 de juny del 2008) i que va subs­ti­tuir l'Esta­tut de Sau (del 1979) és que no hagi ser­vit per resol­dre un tema tan sen­zill com és el de la iden­ti­fi­cació de país en les matrícules. Un Esta­tut que en el preàmbul recull que el Par­la­ment defi­neix Cata­lu­nya com a nació no ser­veix, en canvi, per legis­lar la lega­li­tat del dis­tin­tiu “CAT” a les matrícules.

El debat sobre el “CAT” a les matrícules ha tor­nat aquest dies als mit­jans de comu­ni­cació, i a mi, que par­ti­cu­lar­ment vaig tapar la “E” amb el “CAT” a la pri­mera mei­tat dels anys 2000 i, com que no he can­viat de cotxe (vaja, de fur­go­neta, una econòmica C-15), l'adhe­siu encara hi és (sense cap epi­sodi heroic de multa, val a dir), el debat no m'interessa gens. És més, si en el futur hagués de can­viar el cotxe (esce­nari impro­ba­ble) o de xapa (per des­per­fecte), segur que no tor­na­ria a tapar la “E” amb el “CAT”. No és que hagi can­viat de prin­ci­pis, però els actes patriòtics fa temps que em can­sen.

Si visc en un país que política­ment no ha estat capaç (ni amb governs de CiU, ni amb governs de PSC-ERC-ICV) de resol­dre una qüestió simbòlica tan sen­zi­lla com és la de la iden­ti­fi­cació en les matrícules, no seré jo qui pre­ten­gui desor­de­nar la pri­o­ri­tat en l'agenda de nego­ci­a­ci­ons.

Quan el por­ta­veu del govern, Fran­cesc Homs, diu que s'espe­rava que més con­duc­tors es posa­rien l'adhe­siu “CAT” a les matrícules, segu­ra­ment ho diu de bona fe, però fa un dis­curs que cada vegada aple­garà menys adhe­si­ons perquè els con­duc­tors (i la gent que no con­du­eix) el que s'espe­ren és que el govern del país (i les majo­ries pos­si­bles del cata­la­nisme polític repre­sen­ta­des al Par­la­ment) legis­lin i exe­cu­tin la nor­ma­li­tat. Una nor­ma­li­tat que no ha de com­por­tar tapar cap més “E”, sinó des­ta­par tots els “CAT”.

De fet, la història dels últims qua­ranta anys del cata­la­nisme es podria recons­truir amb adhe­sius. En el futur volem seguir engan­xats al país, que no necessària­ment vol dir engan­xant adhe­sius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.