“Barcelona era el centre dels nazis a Espanya”

Vam escriure l'assaig titu­lat Anti­fei­xis­tes ale­manys a Bar­ce­lona (1936-1939), El grup Das les seves acti­vi­tats con­tra la xarxa nazi i al Front d'Aragó, amb una tri­ple intenció: res­ca­tar de l'oblit un epi­sodi de la Guerra Civil com va ser el des­man­te­lla­ment de la xarxa nazi que depe­nia del con­so­lat gene­ral d'Ale­ma­nya a Bar­ce­lona, recu­pe­rar la memòria històrica d'un grup d'ale­manys que, fugint de Hit­ler, des del 1934 havien arri­bat a la capi­tal cata­lana i es van inte­grar en el DAS (Deutsche Anarc­ho­sin­dika­lis­ten), i recu­pe­rar la vida i les vivències d'aques­tes per­so­nes.

Els arxius recu­llen que els anys trenta del segle pas­sat hi resi­dien uns 3.000 ale­manys, dels quals 1.100 esta­ven afi­li­ats al DAF (Deutsche Arbeits Front), el sin­di­cat nazi, i 200, direc­ta­ment al par­tit. Teòrica­ment impul­sa­ven asso­ci­a­ci­ons cul­tu­rals i filantròpiques com ara la Verien Ger­ma­nia, que tot i ser fun­dada a prin­cipi de segle, el 1936 es va asso­ciar amb la Unió Naci­o­nal Ale­ma­nya d'Emple­ats, un dels nuclis durs del nazisme a Cata­lu­nya. Aquí es con­cen­trava tota l'estruc­tura hit­le­ri­ana a la Península, tenia rami­fi­ca­ci­ons cap Amèrica Lla­tina i encara que la República havia pro­hi­bit el Par­tit Naci­o­nal­so­ci­a­lista, aquest no s'estava de fer actes públics que sor­tien res­se­nyats a la premsa, cele­bra­ven l'ani­ver­sari de Hit­ler i por­ta­ven com a con­fe­ren­ci­ants caps des­ta­cats de la nomen­cla­tura arri­bats direc­ta­ment de Berlín.

Uns mesos abans de l'aixe­ca­ment fei­xista, el DAS es va inte­grar a la Fede­ració de Grups Anar­quis­tes de Bar­ce­lona, i després del 19 de juliol del 1936, van ocu­par les seus del par­tit i del sin­di­cat nazi el Front del Tre­ball Naci­o­nal que esta­ven situ­a­des al car­rer Llúria, i la de les Joven­tuts Hit­le­ri­a­nes, al car­rer Ari­bau 18, amb la qual cosa es va inu­ti­lit­zar l'estruc­tura hit­le­ri­ana que hi havia a l'Estat. Després alguns van anar al front a llui­tar amb les colum­nes de mili­ci­ans i altres van entrar als grups d'inves­ti­gació de la CNT-FAI, on van tre­ba­llar en la neu­tra­lit­zació dels apa­rells del nazisme a Cata­lu­nya (la secció local de l'NSDAP, el Deutsche Arbeits Front i la Ges­tapo).

La majo­ria dels volun­ta­ris ale­manys anti­fei­xis­tes van inte­grar-se en el Grup Inter­na­ci­o­nal de la columna Dur­ruti, però també van anar a la columna Terra i Lli­ber­tat. Després dels Fets de Maig, com va pas­sar amb el POUM, la gent del DAS va patir la repressió de les ins­ti­tu­ci­ons i quan es va aca­bar la guerra molts hague­ren d'ini­ciar un nou exili, alguns van anar a la resistència i altres van morir als camps de con­cen­tració.

Tres anys de recerca, dos d'inten­sius, per arxius cata­lans i espa­nyols, també a Ams­ter­dam, Berlín i Mos­cou. El lli­bre, que l'ha publi­cat l'edi­to­rial Sin­tra, ens el vam finançar nosal­tres matei­xos, però podem dir que estem molt satis­fets dels resul­tants. A més, des­co­breix aspec­tes molt ambi­gus de la relació de l'Ale­ma­nya nazi amb la Gene­ra­li­tat i el govern de Madrid. No es van tren­car les rela­ci­ons amb Hit­ler fins al novem­bre, quan Berlín va reconèixer Franco i la Junta de Bur­gos; abans, però, a l'agost i el setem­bre, les pri­me­res auto­ri­tats del país van rebre els vai­xells de guerra ale­manys que van arri­bar als ports de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona, per repa­triar els seus ciu­ta­dans.