Articles

Els reis de les cantonades

S'ha par­lat de sentència exem­plar o severa, fins i tot valenta, quan la reso­lució d'un judici no ha de ser res d'això: una sentència sim­ple­ment ha de ser justa i fona­men­tada. La trama de la hisenda bar­ce­lo­nina, a ini­cis dels anys noranta, ens ha robat (“Hisenda som tots”, diu el lema) una pico­nada de mili­ons d'euros, una xifra molt més grui­xuda, quan ales­ho­res encara eren pes­se­tes. I una part sig­ni­fi­ca­tiva de la cúpula cons­truc­tora i fis­cal cata­lana hi tenia les mans posa­des. Per això, la con­demna ha de ser justa i no calen altres qua­li­fi­ca­tius.

És en la llista de quan­ti­tats i noms quan l'atenció supera l'interès del fet; i pen­sem en aquells que, em èpoques pretèrites, foren con­si­de­rats “empre­sa­ris model” pel mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Ens cau la bena dels ulls i els ciu­ta­dans exem­plars es con­ver­tei­xen en lla­dre­gots de baixa estopa, apro­fi­tats d'un esta­tus fic­tici, creat a l'entorn dels pode­ro­sos, en què es pen­sa­ven que tot era pos­si­ble per aug­men­tar els seus bene­fi­cis, com­prant i venent l'hono­ra­bi­li­tat dels qui esta­ven dis­po­sats a ven­dre-la, en l'espi­ral de la cor­rupció de guant blanc. Una trama de cor­rupció amb una ombra molt allar­gada, que fins i tot esquitxà un pos­si­ble can­di­dat a cap de govern, però amb la capa­ci­tat de demos­trar que si hem arri­bat a una crisi econòmica tan pro­funda és per què exis­tei­xen molts Huguet, Folchi i Núñez que cul­ti­ven les seves par­ti­cu­lars coves d'Alí Babà, des­tros­sant les can­to­na­des per ados­sar-les als seus impe­ris o tra­ient bene­fi­cis atípics de sota les pedres.

La sentència del cas Hisenda és espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiva, quan les reta­lla­des han esde­vin­gut bàsiques en el debat quo­tidià i el ciu­tadà de peu ja està tip de pagar sem­pre els plats tren­cats. Cal una exe­cució de la con­demna justa per mos­trar amb clare­dat les cla­ve­gue­res d'una soci­e­tat hipòcrita que s'ali­menta de la pre­potència i la cor­rupció. I en tot aquest procés, una reflexió bàsica: què s'hau­ria de fer per agi­lit­zar la justícia?

La trama d'Hisenda jut­java uns fets de començament dels anys noranta, amb un procés ini­ciat el 1999 i inici de vista a mit­jan any 2009. Vint anys són molt de temps i els con­di­ci­o­nants han cami­nat massa. Una reflexió que podria ser­vir per a molts altres casos que han tras­bal­sat l'opinió pública cata­lana (el del Palau, el Pretòria, etcètera) i que també poden con­ver­tir-se en pro­ces­sos de crònica massa llarga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.