Fa molta pudor

La crisi i el que no és crisi ens ha por­tat a con­dem­nar polítics i ban­quers. I ens en sobren motius, però en canvi fem l'orni quant a la nos­tra apor­tació per­so­nal i intrans­fe­ri­ble al fan­gar. Vivim fent la viu-viu, prac­ti­cant l'“ande yo cali­ente”... i con­ju­gant el “maricón l'últim!” Natu­ral­ment que hi ha crisi de valors. I qui hi posa remei? El qui es cola al metro? El qui paga en negre? El qui fa obres a casa sense permís? El qui deixa la caca del gos al car­rer? El qui sub­orna un fun­ci­o­nari per tenir tracte de favor? El qui truca sem­pre des de la feina? El qui gua­nya unes opo­si­ci­ons perquè té un con­tacte? El qui con­tracta sense papers? El qui com­pra a Andorra perquè és més barat? L'asses­sor de l'asses­sor d'algun càrrec públic? El qui acce­lera quan deixa enrere el radar? El qui agafa la baixa per un mal­de­cap? El qui fitxa i no tre­ba­lla...? Qui dian­tre comença?