La paraula

Aquí perquè se'n riuen i allà perquè s'ho cre­uen de debò, la qüestió és que a Santa Coloma de Far­ners està fent forat l'eslògan “ciu­tat de la paraula”. Hi ajuda, és clar, el fet que s'esti­gui recon­ver­tint l'antiga casa Geronès en un equi­pa­ment cul­tu­ral de caràcter museístic i que se l'hagi bate­jat amb el nom de Casa de la Paraula. No és la pri­mera vegada que la capi­tal de la Selva queda vin­cu­lada a aquesta uni­tat mínima de pen­sa­ment. Fa un segle, el colo­menc Ricard Aragó fun­dava a Bar­ce­lona la Lliga del Bon Mot per com­ba­tre el llen­guatge gro­ller i ence­tava una cam­pa­nya arreu del país, amb l'ajut ines­ti­ma­ble, entre altres, del poeta Mara­gall. Una ini­ci­a­tiva com aquesta ha fet riure sovint el per­so­nal més pro­gres­sista del país, però què volen que els digui, en els temps tan xarons i bele­nes­te­ba­ners que cor­ren, pot­ser ens hau­rem de tor­nar a pren­dre seri­o­sa­ment el ciu­tadà Escop, ni que sigui perquè retorni una mica de bellesa al dis­curs del car­rer. Hem arri­bat a un emba­fa­ment tan gran de gro­lle­ries i vul­ga­ris­mes sense cap grapa ni genuïnitat que pot­ser sí que ens caldrà revi­sar el nos­tre llen­guatge. Amb una paraula solta i sense verb ja pots cons­truir una pro­po­sició (“plou!”) o un ide­ari força com­plet (“justícia!”). Ja no diguem amb qua­tre o cinc jux­ta­po­sa­des, que et per­me­ten, a més, fer volar coloms durant anys i panys (“Lli­ber­tat, amnis­tia, esta­tut d'auto­no­mia!”). Ara bé, si del que es tracta és de cons­truir pen­sa­ments que siguin també argu­ments, no et cal­dran tan sols uni­tats de llen­guatge: neces­si­taràs també inter­lo­cu­tors perquè aquest cir­culi. La sin­ce­ri­tat d'uns i altres en les seves raons faran la resta: pobles més democràtics o més expo­sats a la demagògia. És pos­si­ble que un equi­pa­ment cul­tu­ral de tendència expo­si­tiva pugui aju­dar a prac­ti­car l'art de la paraula i de la dis­cussió? Vet aquí el repte: fer de la neces­si­tat vir­tut i donar con­sistència a un eslògan. Amb fons dis­per­sos (cine­asta Jordà, poeta Vinyoli, pin­tor Beu­las...) però sense un pro­jecte ben tra­vat, la futura Casa de la Paraula de Santa Coloma corre el risc de caure en la vacuïtat i la des­ver­te­bració. Una altra cosa seria si els res­pon­sa­bles encer­tes­sin a donar-li també aquest caràcter d'home­natge i pra­xis del dis­curs, l'eloqüència i l'argu­men­tació sobre les bases sem­pre segu­res de la bellesa i la democràcia.