Articles

Hem estat pitjor

Només cal repassar els trets fonamentals de la història del segle passat per veure que la situació d'avui no és pitjor que la que van viure els que ens han precedit.

Els mora­lis­tes de tots els temps s'han quei­xat sem­pre de la pro­funda decadència moral dels dies en què els va tocar viure. No ho feien, ens recorda Johan Hui­zinga, con­sul­tant estadísti­ques com­pa­ra­ti­ves que no exis­tien sinó en la creença que la major part dels seus con­tem­po­ra­nis eren dolents. Hui­zinga fou un his­to­ri­a­dor holandès, detin­gut l'any 1942 quan els nazis havien envaït i con­tro­lat les ins­ti­tu­ci­ons acadèmiques dels Països Bai­xos, que havia refle­xi­o­nat a bas­ta­ment sobre el com­por­ta­ment de les soci­e­tats euro­pees des del segle XV. Ortega era un gran admi­ra­dor de la seva obra. Ens passa avui el que ha pas­sat sem­pre. Estem con­vençuts que no hi ha nivell en els gover­nants, que abans hi havia per­so­nat­ges públics amb més talla humana i cul­tu­ral, que hi havia un vell ordre, eficaç i raci­o­nal, per arre­glar els pro­ble­mes del moment sense caure en la des­es­pe­ració ni l'auto­odi. Penso que aquest plan­te­ja­ment és defectuós. Només cal repas­sar ràpida­ment els trets fona­men­tals de la història del segle pas­sat per veure que la situ­ació d'avui no és pit­jor que la que van viure els que ens han pre­ce­dit.

El segle XX començà amb l'espe­rança en una huma­ni­tat que cami­nava cap a la seva madu­resa havent asso­lit fites ambi­ci­o­ses de civi­lit­zació. I, de sobte, en qua­ranta anys, es lliu­ra­ren dues guer­res mun­di­als, la Guerra Civil espa­nyola, una guerra freda que par­tia Europa en dos i amb l'amenaça de con­ver­tir-se en una catàstrofe uni­ver­sal, dos sis­te­mes tota­li­ta­ris que sem­bla­ven ofe­gar les febles democràcies que sobre­vi­vien sota el paraigües mili­tar i polític dels Estats Units, molta sang ves­sada inútil­ment, mun­ta­nyes de cadàvers i els tes­ti­mo­nis tene­bro­sos d'Auschwitz i dels Gulag.

No és cert que els temps pas­sats fos­sin millors pel que fa a Europa i al con­junt del món. Avui hi ha més lli­ber­tats a més països, cada dia hi ha més gent que es dutxa i que té accés al conei­xe­ment, es pro­du­eix més men­jar i tots els gover­nants han de retre comp­tes amb més o menys trans­parència. No és una visió opti­mista perquè sóc del tot cons­ci­ent que hi ha mili­ons de per­so­nes que es moren de gana, les guer­res no han des­a­pa­re­gut i els estralls come­sos pel capi­ta­lisme sense con­trol ens han por­tat a la crisi econòmica i social que vivim i que afecta bona part de la huma­ni­tat.

Però les soci­e­tats occi­den­tals tenen l'opor­tu­ni­tat d'enfor­tir-se d'aquesta crisi que sem­bla haver arri­bat al moll de l'os de tants mili­ons de per­so­nes i de naci­ons. Encara que només sigui de pas­sada penso que val la pena remar­car la sang freda, raci­o­na­li­tat i sen­tit comú amb què el govern i les ins­ti­tu­ci­ons noru­e­gues han fet front a la tragèdia per­pe­trada per un jove de 32 anys, noruec, ros i amb ulls blaus, que va assas­si­nar una setan­tena dels seus com­pa­tri­o­tes adver­tint del perill que l'islam con­querís Europa i que el mar­xisme con­trolés les vides dels noru­ecs.

Europa ha estat durant segles la incu­ba­dora d'idees que han por­tat a domi­nar en bene­fici propi pobles llu­nyans, guer­res per raó d'estat, de religió, de domini ter­ri­to­rial sobre el nos­tre i altres con­ti­nents. Europa ha estat el bres­sol del nazisme i del comu­nisme com a sis­te­mes de govern que s'han expor­tat a molts altres indrets. Tot això és cert. Però també és veri­tat que avui Europa és un espai on la con­vivència és pos­si­ble i on, per pri­mera vegada, des de la fron­tera polo­nesa amb Ucraïna i Rússia fins a Lis­boa, Sicília, Malta i els països bàltics, és pos­si­ble moure's amb la segu­re­tat que no es tre­pitja un ter­ri­tori hos­til o estrany. Europa és això també, mal­grat la crisi, mal­grat la poca segu­re­tat dels líders polítics, mal­grat les revol­tes que posen en relleu les feble­ses d'un sis­tema que neces­sita una forta repa­ració amb una estada a les dras­sa­nes de Brus­sel·les, Estras­burg, Frank­furt o d'allà on sigui.

Un exem­ple de les idees de pau i con­vivència, for­mu­la­des i exe­cu­ta­des pels fun­da­dors de la nova Europa fa més de sei­xanta anys, és que tot­hom truca a les por­tes de la Unió Euro­pea. Les revol­tes que han fet caure les dic­ta­du­res a Tunísia i Egipte, la lluita per des­fer-se del coro­nel Gad­dafi a Líbia, tot el que passa al món àrab i musulmà, inclo­ent-hi les matan­ces a Síria d'aquests dies, tot aquest movi­ment res­pon a les idees euro­pees i nord-ame­ri­ca­nes sobre la lli­ber­tat i el progrés.

Les angoi­xes del pre­si­dent Obama són ben cer­tes i reals fins al punt que la seva ree­lecció pot estar en perill perquè les reta­lla­des d'última hora no con­ven­cen ni els seus votants ni molt menys els repu­bli­cans que estan fent una cam­pa­nya sense escrúpols per tal de fer-lo fora de la Casa Blanca l'any vinent. Però els pro­ble­mes d'Obama no són pit­jors que els de F.D. Roo­se­velt aquell dia d'infàmia de desem­bre de 1941 quan Japó bom­bar­dejà Pearl Har­bour o bé quan Ric­hard Nixon ple­gava de pre­si­dent per haver men­tit o quan George W. Bush envi­ava a una guerra injusta a l'Iraq milers de sol­dats ame­ri­cans. Cal recor­dar a Europa el desen­gany de 1956, amb les cri­sis de Suez i Hon­gria, o la del 1968 amb l'entrada dels tancs soviètics a Praga o la fugida mas­siva d'euro­peus de l'est quan el mur de Berlín tron­to­llava i Gor­bat­xov feia explo­tar la Unió Soviètica com si fos un cas­tell de car­tes?

Penso que Europa se'n sor­tirà si sap admi­nis­trar amb savi­esa els seus actius humans, si evita els errors del pas­sat, si renova la seva con­fiança en la política que voldrà dir que els polítics no hau­ran de viure de la política sinó ser­vir a la política. Si tots ple­gats recu­pe­rem el coratge per superar les adver­si­tats amb sen­tit comú i amb res­pon­sa­bi­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.