Revolucionari artista

Fa uns anys, un temps després de l'inici de la Xarxa de Tele­vi­si­ons Locals de Cata­lu­nya i ja en un període d'expansió i con­so­li­dació del que avui, mal­grat tots els entre­bancs, és una esplèndida rea­li­tat, vaig anar a entre­vis­tar Fer­ran Adrià al res­tau­rant El Bulli, a la cala Mont­joi de Roses. Em va citar a l'hora del cafè. L'equip de fil­mació i jo mateix vam que­dar una mica dece­buts que no ens con­vidés a dinar; igno­rava que El Bulli no ser­via dinars i, també, que no sóc gaire gur­met. Ens con­vidà a cafè, reme­nant un sucre amb una cullera qua­drada. La cons­tant sor­presa que l'iden­ti­fica.

Vam par­lar ben bé un parell d'hores de tot el que és diví i humà amb empa­tia còmplice. Després, amb la més abso­luta lli­ber­tat filmàrem per tot el seu tem­ple, El Bulli. Vam sen­tir el que expli­cava del seu pas com a auxi­liar de cuina per poder ser un Macari de Platja, fins a ser el millor cui­ner del pla­neta i arri­bar a fer art únic en la gas­tro­no­mia. Reco­ne­gut per tot­hom fins a ser con­si­de­rat un dels homes més influ­ents del món, hom podia veure que dar­rere hi ha un rigorós recor­re­gut amb un dur esforç per­so­nal i un munt d'ínti­mes renúncies i molta, moltíssima, feina.

Ell ha fet un canvi total a la cuina. La Il·lus­tració va ser el cor­rent filosòfic, polític i social del qual nai­xe­rien la Revo­lució Fran­cesa i la Indus­trial. L'una i l'altra sac­se­ja­rien el món. En el segle XX el comu­nisme fra­cassà en no acon­se­guir un home nou i una soci­e­tat més justa, més aviat tot el con­trari. Des del punt de vista humà posi­tiu, el segle XX ha estat el tri­omf de la psi­co­lo­gia, del Maig del 68 pari­senc i l'alli­be­ra­ment sexual, de l'eman­ci­pació de la dona i de l'esclat de lli­ber­tat dels països del Ter­cer Món. Però la cuina con­ti­nu­ava sent tra­di­ci­o­nal. La cuina de l'àvia era el màxim elogi. Només s'alte­rava la tècnica, no hi hagué noves idees tren­ca­do­res.

Fer­ran Adrià ha pro­vo­cat en la cuina de tot el món un salt de segles. Ha can­viat la idea de com trans­for­mar els ali­ments per a la ingestió humana. La seva fe en la inves­ti­gació gas­tronòmica no sola­ment va fer d'El Bulli un lloc de pele­gri­natge mun­dial per als gur­mets més exqui­sits i per als gastrònoms més selec­tes, sinó que ha obert els braços a tots els cui­ners de tot arreu. Els més bene­fi­ci­ats, els nos­tres, i per efecte seguit, tots els cata­lans.

Ell ha fet cul­tura de veri­tat, amb ce majúscula. Un dels actes més impor­tants de trans­missió de les gene­ra­ci­ons és el conei­xe­ment culi­nari, per això no s'ha obli­dat de trans­me­tre els seus conei­xe­ments per posar-los a l'abast de tot­hom. Per­so­natge públic que sap agrair l'ajut rebut de tots els que l'envol­ten o l'han aju­dat al llarg d'aquesta aven­tura única. Ara El Bulli tanca por­tes; no cal pre­o­cu­par-se gens ni mica, és l'inici d'una altra tra­ves­sia, la d'una fun­dació que té com objec­tiu la recerca gas­tronòmica. És extra­or­di­nari que hagi estat reco­ne­gut com a per­so­natge mun­dial. És el reco­nei­xe­ment a la sen­zi­llesa, a la feina feta amb amor i passió, a obrir fron­te­res a tanta gent que no hi veu més enllà del seu plat o àpat i tot això ama­nit amb la cata­la­ni­tat més nor­mal del món. No som encara prou cons­ci­ents del que aquest home nas­cut a l'Hos­pi­ta­let ha apor­tat a la cul­tura cata­lana, a la nos­tra forma de viure, a la nos­tra pro­jecció inter­na­ci­o­nal i a l'eco­no­mia del país. Un país és també qui cada dia el fa; en aquest ter­reny, Fer­ran Adrià, per artista cre­a­tiu, ha estat i és únic. Ell crea i redes­co­breix a par­tir del que estima. I ho fa amb natu­ra­li­tat, des del pa amb tomàquet a la menja més ini­ma­gi­na­ble.