Llibres socialitzats

L'actual alcalde bada­loní havia fet de la gratuïtat dels lli­bres de text una de les qüesti­ons estel·lars del pro­grama elec­to­ral, però els que fa anys que supor­tem cam­pa­nyes sabem el valor exacte dels pro­gra­mes i fins on arri­ben deter­mi­na­des pro­me­ses. Ara no és estrany que Gar­cia Albiol digui que la pro­mesa es com­plirà un any o un altre perquè el pre­sent curs les arques muni­ci­pals no per­me­ten des­viar 2 mili­ons –és el valor del dis­pendi– per com­prar lli­bres a dojo. La veri­tat és crua i la rea­li­tat s'imposa, tot i que l'experiència de Santa Coloma de Gra­me­net, on Bar­to­meu Muñoz fa tres cur­sos va pagar els lli­bres esco­lars, fa que el pre­ce­dent ens retorni a una història que tots sabem com va aca­bar.

Fa uns dies, el regi­dor d'Ense­nya­ment de Bada­lona, el jove popu­lar Juan Fernández, insis­tia en la mateixa argu­men­tació del seu alcalde i hi afe­gia, amb veu forta, que el que pot­ser calia era soci­a­lit­zar l'ús dels lli­bres esco­lars. Tot i conèixer Fernández i tenir-ne un bon con­cepte, he de con­fes­sar que les seves parau­les em van fer posar la pell de gallina. Què hi farem; sóc de la vella escola i sen­tir en boca d'un regi­dor popu­lar la paraula soci­a­lit­zació em va dei­xar fora de joc. Par­ti­dari de la soci­a­lit­zació dels lli­bres, com també d'altres coses, em sorprèn que un mili­tant del PP usi amb tran­quil·litat aquesta paraula i aquest con­cepte. Fins ara, l'expressió i el pen­sa­ment eren patri­moni de l'esquerra i ara resulta que un jove valor popu­lar se'l fa seu i el defensa. Sor­presa majúscula.

Segu­ra­ment els con­cep­tes de dreta i esquerra ja són obso­lets, quan els matei­xos par­tits han renun­ciat a l'essència d'aquests con­tin­guts i tam­poc no tro­ben defi­ni­ci­ons més encer­ta­des. Els ter­mes de pro­gres­sis­tes i con­ser­va­dors expres­sen amb més fide­li­tat els blocs polítics, tot i que també estem tips de veure lli­be­rals pro­gres­sis­tes o soci­a­lis­tes con­ser­va­dors. Quin gar­buix! Juan Fernández encara com­plica més el pano­rama quan fa de la paraula soci­a­lit­zació un terme d'ús nor­mal en un govern muni­ci­pal en mans del Par­tit Popu­lar.

Tal­ment, soci­a­lit­zar els lli­bres de text és una bona mesura, faci qui la faci. Però algú haurà de refle­xi­o­nar sobre el gran fracàs d'allò que en dèiem esquerra, quan con­cep­tes i parau­les teòrica­ment seus són fàcil­ment cap­tats per nous polítics de l'altra riba.