Opinió

Cínics i cine

Sense acció real, efectiva i rigorosa, l'ideal acaba en paròdia de cinema

Pre­sen­tada a Venècia la nova pel·lícula de George Clo­o­ney, The ides of March. Una mica de Roma i una mica de Grècia: els romans ano­me­na­ven “idus de març” (“Idus Mar­tiae”) el dia 15 del mes, dia fes­tiu amb parada mili­tar però també data en què Juli Cèsar fou assas­si­nat pel seu fill amb 23 gani­ve­ta­des. I Grècia per la referència cons­tant que fa la pel·lícula de Clo­o­ney al cinisme. “El cinisme està gua­nyant ter­reny a l'ide­a­lisme en política”, afirma i relata el direc­tor. El terme “cínic” es refe­reix avui als aspec­tes més supo­sa­da­ment nega­tius d'aquells filòsofs grecs com era l'auto­su­ficiència, l'escep­ti­cisme i la des­con­fiança en la bon­dat dels actes humans. Quan, de fet, els antics cínics hi arri­ba­ven, si es mira bé, a través d'un gran ide­a­lisme i fins i tot d'un ide­a­lisme extrem. Tant se val: cinema sobre el cinisme, un defecte que, com tot­hom sap, és pro­pi­e­tat exclu­siva dels polítics.

Ha estat un estiu impos­si­ble per als qui ens agrada fer tertúlia política. Impos­si­ble per la quan­ti­tat de pre­ju­di­cis, post­ju­di­cis, con­sig­nes, indig­na­ci­ons i demagògies que sobre­tau­len la con­versa. Després, si hi cap el diàleg, l'argu­men­tació lògica modera una mica la flama: però el punt de par­tida és dur, directe, radi­cal. Els polítics són uns xoriços, això pri­mera. Segona: només pen­sen en sal­var el seu càrrec, i al poble, que el donin. Sense obli­dar, ter­cera, que ja ningú no creu en res i que l'anar tirant, quarta, sem­pre passa per sobre de tot. Amb més raci­o­na­li­tat, Hèctor López Bofill llo­ava en aques­tes pàgines l'ide­a­lisme del pre­si­dent Bar­rera en com­pa­ració amb els de “la pri­mera línia actual”, que enmig d'un pano­rama de “con­fusió, medi­o­cri­tat, covar­dia i cinisme (...) s'arron­sen davant les agres­si­ons a la dig­ni­tat naci­o­nal o, cosa pit­jor, les ento­men a canvi de man­te­nir les seves quo­tes de poder”. Ide­a­lisme ver­sus cinisme, de nou. Què hi ha de cert en tot això?

Alguna cer­tesa hi ha, sens dubte. Les dues grans pro­tes­tes a Bar­ce­lona durant aquest últim any han estat la de l'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya i la dels “indig­nats” amb el sis­tema polític i econòmic. Grans, impor­tants, simbòliques i de trans­cendència: el pano­rama actual, en totes dues qüesti­ons, és d'un alar­mant pre­sagi de con­flicte. Cal fer notar, però, que abans de la crisi econòmica poca gent dis­cu­tia tan for­ta­ment el nos­tre sis­tema democràtic (ara s'ha trans­for­mat curi­o­sa­ment en clam con­tra les “reta­lla­des”), i que abans de la sentència con­tra l'Esta­tut tam­poc no hi havia un gran des­per­tar naci­o­nal. Vull dir amb això que no és que ara tota la gent que es mani­festa siguin “ide­a­lis­tes actius”, sinó que la gent (com el polític) actua segons el con­text. Segons els esde­ve­ni­ments, les neces­si­tats, els sen­ti­ments i les for­ces del moment. “Tenim pressa”, és clar que sí, per exe­cu­tar el camí cap a l'ideal (parlo de la inde­pendència, per si se'm volia tro­bar alguna ànima eufemística). Però el fet d'escriure sobre un ideal, o el fet de pen­sar-hi, per si sol no hi fa arri­bar abans ni mai.

L'ideal ha d'estar al cen­tre de la política i l'opor­tu­nisme (o cinisme) n'ha de ser apar­tat. Però sense acció real, efec­tiva i rigo­rosa, l'ideal acaba en paròdia de cinema com ara fa Clo­o­ney amb el “Yes we can”. O com el polític que crea un nou cor­rent dins del par­tit, pro­vo­cant una escissió i una altra escissió en nom de l'ideal, fins que acaba escin­dint-se d'ell mateix. O com les ide­a­lis­tes men­ti­des de Zapa­tero. Això que dic no és pas cinisme, ni per­so­nal ni polític. Si volen cinisme del més dur, bus­quin un ideal en mans d'un frívol o una il·lusió en mans d'un il·lusi­o­nista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.