Visca Lloret!

S'acaba l'estiu i, espe­rem, l'ago­nia vis­cuda a Llo­ret. Han cal­gut un mort i uns alda­rulls de gran inten­si­tat perquè el pro­blema s'hagi mos­trat amb tota la cru­esa.

L'ener­gia amb què el nou alcalde s'ha llançat a llui­tar con­tra els mals que pateix la seva loca­li­tat és digna de l'elogi més gran. Perquè no tot
el que es vol fer es pot fer. Però almenys si s'intenta s'acon­se­gueix més que si no s'hi fa res.

I amb compte, perquè la gran pre­gunta és: si Llo­ret ha de dei­xar de ser el que és a l'estiu, toca tants i tants interes­sos locals (de fet, per això no s'ha aca­bat mai de fer del tot bé, el canvi d'imatge) que el pri­mer que li sug­ge­rim, des de la modèstia, és que, de debò, esti­gui segur que té tot el poble dar­rere; con­sulta popu­lar, senyor Codina. Val més que mil orde­nan­ces muni­ci­pals. Perquè si Llo­ret deixa de ser Llo­ret, de cop i volta hau­ria de plan­te­jar-se què vol ser. I men­tres­tant, en plena crisi econòmica, la cosa podria escla­tar-li a les mans. Per tant, con­sulta popu­lar i auto­ri­tat refe­ren­dada per qui ho pot fer: el ciu­tadà. Després ja mirarà com ho fa, però amb la força moral dar­rere (de manera ofi­cial, no pas ofi­ci­osa).

Es pot dema­nar a la Gene­ra­li­tat que sigui més rigo­rosa a l'hora de fer ins­pec­ci­ons als esta­bli­ments pro­blemàtics. Que ho faci. Però no n'hi ha prou. I encara menys, dema­nar al govern que san­ci­oni par­ti­cu­lars (els ope­ra­dors turístics) pel fet de ven­dre Llo­ret com a paradís euro­peu de la festa i de l'alco­hol (cosa que és veri­tat). És pro­pa­ganda enga­nyosa? Ara per ara, no.

El ple de l'Ajun­ta­ment ha votat endu­rir les san­ci­ons per incom­pli­ment de les orde­nan­ces. Molt bé. Han tin­gut en compte l'experiència de Bar­ce­lona? Molta multa posada, poca multa cobrada. Poder dis­su­a­siu limi­tat.

Des de l'alcal­dia de Llo­ret s'està inten­tant posar ima­gi­nació a l'assumpte. Per la via legal i per la via jurídica. Però què hi pot fer quan el govern català, per exem­ple, ela­bora una llei que pro­hi­beix explícita­ment les demen­ci­als pro­mo­ci­ons alcohòliques de barra lliure i després tot­hom se la salta?

La con­se­lle­ria d'Inte­rior, ja des d'ara, ha d'abo­car tota la seva experiència per aju­dar Llo­ret. No hi haurà excusa davant del pre­ce­dent d'enguany. Però hi insis­tim: con­sulta popu­lar. Pro­po­sar unes mesu­res clares de canvi, que s'enten­guin. I que els ciu­ta­dans par­lin. Perquè l'Ajun­ta­ment actuï amb les mans lliu­res del tot, fins on pugui. És un risc, però val la pena.