Sense tallar-se les venes

Les urnes supera­ren les pre­vi­si­ons i les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals tras­bal­sa­ren el mapa polític bada­loní com mai ho havien fet. Els resul­tats foren notícia des d'aquí fins a la Xina. Amb un clar gua­nya­dor, tota la resta de l'arc ins­ti­tu­ci­o­nal, per diver­ses cir­cumstàncies, fou pas­sat per la pedra. Abans de mar­xar de vacan­ces, s'ofi­ci­a­litzà el canvi d'alcal­dia, de soci­a­lista a popu­lar, amb cara de pomes agres entre la nova opo­sició i, a par­tir d'aquí, el goteig de notícies, ben fil­tra­des pel govern de Gar­cia Albiol, posà en evidència el perquè de tot ple­gat.

La notícia dels grups der­ro­tats ha estat la manca de notícia. Segu­ra­ment, tan­cats a les pròpies caser­nes d'hivern, soci­a­lis­tes, con­ver­gents, eco­so­ci­a­lis­tes i repu­bli­cans hau­ran ana­lit­zat els motius de la des­feta i tot allò que feren mala­ment en l'ante­rior període i durant la cam­pa­nya. Però cap no ha fet públic acte de con­trició dels errors come­sos. Encara, alguns dels des­no­nats es pen­sen que gua­nya­ren la par­tida i només les males arts dels altres els pri­va­ren de ser els amos del tros. Els con­ciu­ta­dans, molt més sim­ples, saben que dos i dos fan qua­tre i que els errors es paguen, fins i tot quan són el resul­tat de les peti­tes misèries dels altres. Les des­fe­tes sem­pre tenen cul­pa­bles i, en el dar­rer dels casos, cal dema­nar comp­tes als res­pon­sa­bles polítics. Recordo temps pas­sats, ales­ho­res la política era més gene­rosa, quan una der­rota elec­to­ral com­por­tava la imme­di­ata dimissió del res­pon­sa­ble polític, després d'expli­car públi­ca­ment el perquè dels resul­tats i sense que fos ni tan sols culpa d'aquest. A Bada­lona en tenim exem­ples. Però ara el màxims res­pon­sa­bles locals soci­a­lis­tes, con­ver­gents, eco­so­ci­a­lis­tes i repu­bli­cans miren cap a un altre cantó i no diuen ni piu. I dic res­pon­sa­bles polítics i no pas caps de llista, encara que a vega­des una i altra figura coin­ci­dei­xen.

Són lluny els temps glo­ri­o­sos de l'imperi romà, quan l'error de cònsols i sena­dors aca­bava amb el seu cos estès a la banyera, uns per l'acció de la cicuta i altres amb les venes talla­des. Ara no cal tanta heroïcitat; només reco­nei­xent els errors i dimi­tint es com­pleix amb el deure. Clar que és tan còmode seguir a la cadira i cobrar a final de mes.