Mesquites? Sí, gràcies

La lli­ber­tat reli­gi­osa és un dels pilars bàsics de qual­se­vol sis­tema democràtic i, per tant, dis­cri­mi­nar la petició de cons­truir esglésies, ora­to­ris o llocs de culte –depe­nent de quina religió és la que ho demana– és un atemp­tat con­tra un dret fona­men­tal. La modi­fi­cació de la llei de cen­tres de culte de Cata­lu­nya no ho espe­ci­fica així, en la seva lle­tra, però sí en el seu espe­rit. Per una banda, a les esglésies catòliques ja exis­tents –més de 6.700 a Cata­lu­nya– se'ls allarga el període per fer les modi­fi­ca­ci­ons arqui­tectòniques necessàries per com­plir els requi­sits mínims de segu­re­tat i acces­si­bi­li­tat (ben fet, perquè el patri­moni arqui­tectònic de l'Església catòlica a Cata­lu­nya és enorme i caríssim de man­te­nir). Però als nous cen­tres reli­gi­o­sos –evangèlics, pro­tes­tants i, sobre­tot, musul­mans– se'ls fan les coses més difícils. En el fons, no són els evangèlics els que fan por (ja tenen oberts més de 600 cen­tres a Cata­lu­nya), sinó els musul­mans. Ningú no vol que es cons­tru­eixi una mes­quita al cos­tat de casa seva, ni a Lleida, ni a Salt, ni a Tor­ro­e­lla de Montgrí. Hi ha un com­po­nent racista en aquest rebuig, però també hi ha un seguit de greu­ges com­pren­si­bles. Els veïns tenen por que, amb una mes­quita al seu barri, canviï la com­po­sició ètnica del seu veïnat, hi hagi aglo­me­ra­ci­ons de gent, sorolls i, fins i tot, en algun cas extrem es pot témer per una degra­dació de la zona o perquè bai­xin els preus dels immo­bles. Ja em per­do­na­ran que no bus­qui eufe­mis­mes i escri­gui així de clar. Crec que molts autòctons ho veuen d'aquesta manera i, pre­ci­sa­ment, els ajun­ta­ments escol­ten les reticències dels veïns i inten­ten evi­tar la cons­trucció de cap mes­quita en el seu terme muni­ci­pal. Però com que tots pen­sen així, els ajor­na­ments en la cons­trucció de mes­qui­tes encara agreu­gen més la situ­ació.

Els musul­mans es veuen obli­gats a reu­nir-se i pre­gar en solars o cam­pa­ments pro­vi­si­o­nals que no com­plei­xen unes con­di­ci­ons mínimes de segu­re­tat i higi­ene. Així s'ali­menta més el mite de la mes­quita mar­gi­nal, allu­nyada del cen­tre urbà i on final­ment s'hi va assen­tant un recel malaltís con­tra la població local que dis­cri­mina els segui­dors de l'islam. Tenim tots els ele­ments per al con­flicte ¿És això el que volem?

La llei de cen­tres de culte apro­vada l'any 2009 no era la pana­cea. Els pro­ble­mes d'inte­gració dels musul­mans en una Europa que es fona­menta en una tra­dició sobre­tot cris­ti­ana són més pro­funds que això. Hi ha difi­cul­tats seri­o­ses per encai­xar valors de vega­des con­tra­dic­to­ris, a més de tots els ele­ments soci­als asso­ci­ats a la immi­gració. Però, almenys, l'obli­ga­to­ri­e­tat de tots els muni­ci­pis de reser­var sòl per cons­truir-hi llocs de culte obli­gava els ajun­ta­ments a assu­mir la seva res­pon­sa­bi­li­tat. També així es faci­li­tava la cons­trucció de tem­ples i ora­to­ris més petits, i més vin­cu­lats a l'estruc­tura urbana de cada muni­cipi. Si volem que algun dia hi hagi un islam català, amb imams lli­gats al nos­tre ter­ri­tori i que facin com­pa­ti­ble la seva religió amb els nos­tres valors i cos­tums, només ho acon­se­gui­rem dei­xant que s'acos­tin a casa nos­tra. A França, on ens por­ten uns anys d'avan­tatge en la con­vivència amb l'islam, estan llui­tant pre­ci­sa­ment con­tra aquesta segre­gació. I el par­tit de Nico­las Sarkozy –gens sos­pitós d'isla­mofília– ha pre­sen­tat un pro­jecte per reti­rar als ajun­ta­ments la com­petència per deci­dir sobre la cons­trucció de mes­qui­tes. De fet, fins i tot pro­po­sen que les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques puguin fer d'ava­la­do­res en els crèdits de les comu­ni­tats reli­gi­o­ses per cons­truir els seus llocs de culte, amb l'objec­tiu de posar fi a la dependència dels musul­mans fran­ce­sos del diner de l'Aràbia Sau­dita o del Mar­roc. Pot­ser podríem veure què fan els nos­tres veïns euro­peus abans de caure nosal­tres també en els seus errors. Per tant: Mes­qui­tes? Sí, gràcies. Tan­tes com faci falta, perquè l'alter­na­tiva a no cons­truir mes­qui­tes és molt pit­jor.