L'estil PP

La con­tra­dicció és tan palmària i recur­rent que l'ha con­ver­tit en el símbol dis­tin­tiu de la seva manera de fer política. I la prac­tica d'una forma tan per­fecta i aca­bada que en una mateixa acció és capaç de con­tra­dir-se ella mateixa i con­tra­dir alhora les direc­trius del prin­ci­pal diri­gent del seu par­tit.

Alícia Sánchez-Camacho, líder del PP a Cata­lu­nya, no deixa ningú indi­fe­rent. Per­sona amb empenta, posa al ser­vei d'unes poques idees un par­lar categòric i vistós, un pèl atro­pe­llat, a vega­des petu­lant. Així li sen­tim dir, dia sí i l'altre també, que ens hem de dei­xar de sobi­ra­nies, iden­ti­tats i inde­pendències i cen­trar-nos en allò que importa de veri­tat a la gent.

Doncs per això, perquè tot Cata­lu­nya està greu­ment pre­o­cu­pada, ella anirà a la Monu­men­tal per inten­tar evi­tar que la de diu­menge vinent sigui l'última cursa de braus que se cele­bri a Cata­lu­nya. I perquè tenim Cata­lu­nya tras­bal­sada per l'ús que es fa de les llengües a l'escola, ella va anar el mes de juny pas­sat al Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment a dema­nar edu­cació bilingüe per al seu fill.

Ningú no diria que aquesta forma de fer política s'avin­gui, ara que vénen elec­ci­ons i tenen el poder de l'Estat a tocar, amb el tarannà menys esquerp i més dia­lo­gant que ha exhi­bit últi­ma­ment a Cata­lu­nya Mari­ano Rajoy. És evi­dent que els toros i la llen­gua s'ins­cri­uen en l'apar­tat de les coses que ens sepa­ren i que Rajoy troba que s'han de dei­xar en un segon pla per fixar-nos en tot allò que ens uneix. Si aquesta és la línia a seguir, per què s'obceca la senyora Sánchez-Camacho a gua­nyar al car­rer allò que no pot gua­nyar al Par­la­ment? Deu ser que les lliçons, quan s'han après bé, cos­ten d'obli­dar.