Els ciutadans primer

Pas­sen els dies i ningú no s'apunta a la pro­posta de Pérez Rubal­caba de modi­fi­car les lleis perquè siguin els ciu­ta­dans els que tin­guin l'última paraula, i no pas els tri­bu­nals, com va pas­sar amb l'Esta­tut. Ja ho sé, la pro­posta de l'ara can­di­dat soci­a­lista té poca cre­di­bi­li­tat, venint d'algú que quan podia no va moure ni un dit per fer-la rea­li­tat. Però el silenci de les altres for­ces sorprèn perquè no es tracta d'una qüestió ideològica, sinó de qua­li­tat democràtica. Quin demòcrata no hi ha d'estar a favor?

Em penso que cap, si des­comp­tem els demòcra­tes pre­so­ners dels interes­sos d'un par­tit. Només cal repas­sar l'enfron­ta­ment que han man­tin­gut aquesta legis­la­tura soci­a­lis­tes i popu­lars a causa de la reno­vació del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, per com­pro­var que qual­se­vol canvi és impos­si­ble. L'ani­mad­versió que es pro­fes­sen el PSOE i el PP els impe­deix posar-se d'acord en res, lle­vat que es tracti de dei­xar de banda o igno­rar la resta de for­ces polítiques, és a dir, les mino­ritàries i les perifèriques, per dir-ho amb un terme que cada dia els com­plau més.

És pot enten­dre, en aques­tes cir­cumstàncies, que ningú no pro­posi res, perquè tin­dria el mateix efecte que una prèdica en el desert. Però res no pot ama­gar que les nor­mes de fun­ci­o­na­ment del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal s'han de can­viar i que cal anar molt més enllà del que pro­po­sava Pérez Rubal­cada. Cap jutge ni tri­bu­nal ha de poder esme­nar la volun­tat dels ciu­ta­dans; però cap par­tit polític ha d'avant­po­sar les seves ànsies de poder a l'interès de la soci­e­tat.