Contenidors

Un veí d'Olot ha acon­se­guit, al cap de set anys de recla­mar-ho, que li tre­guin de davant de casa un con­te­ni­dor de reco­llida selec­tiva de vidre. Es veu que la fressa que feien els enva­sos buits que hi abo­ca­ven a tot­hora els veïns no el dei­xava dor­mir. Les molèsties van arri­bar a tal punt que el veí va aca­bar fent obres per tras­lla­dar el seu dor­mi­tori a una part de la casa allu­nyada del con­te­ni­dor. Milers de per­so­nes d'arreu del país es deuen haver soli­da­rit­zat aquests dies amb el malau­rat, i ara afor­tu­nat, veí d'Olot. Com ell, tots els que tenen con­te­ni­dors davant de casa seva en patei­xen les con­seqüències: soroll i pudor, bàsica­ment. El cas és que és un pro­blema sense gai­res pers­pec­ti­ves de ser solu­ci­o­nat. Els con­te­ni­dors han de ser en algun lloc i, en molts casos, la decisió presa sem­pre acaba per­ju­di­cant algun veí. Per millo­rar-ho tot ple­gat hi ha ben poques opci­ons. Una és cara i con­sis­teix a soter­rar els con­te­ni­dors, però tam­poc és garan­tia de pau i bones olors. Sovint, quan són plens, les escom­bra­ries s'escam­pen per fora. L'altra solució és molt més barata i implica, sobre­tot, el civisme. I pen­sar com ens sen­tiríem nosal­tres si tinguéssim uns con­te­ni­dors davant de casa.