El retorn de Turquia

El final de la Pri­mera Guerra Mun­dial va com­por­tar la dis­gre­gació d'un dels més grans impe­ris del món, l'imperi otomà, que abas­tava des dels Bal­cans fins al sud d'Aràbia i des de Tunísia fins al golf Pèrsic. Des d'ales­ho­res, una Tur­quia pri­mi­tiva i retar­dada ha estat només un humil aspi­rant a inte­grar-se a Europa. Ara, una nova Tur­quia pròspera i con­fi­ada es per­fila com un seriós com­pe­ti­dor d'Europa i una potència influ­ent a la Medi­terrània.

Gover­nada des del 2003 pel par­tit isla­mista mode­rat del pri­mer minis­tre Recep Tayip Erdo­gan, Tur­quia ha mul­ti­pli­cat la seva riquesa, ha rea­lit­zat refor­mes desac­ti­vant la influència dels mili­tars, ha des­a­fiat els EUA i Israel, ha afer­mat el seu pres­tigi al nord d'Àfrica, espe­ci­al­ment a les anti­gues províncies oto­ma­nes de Tunísia i Líbia, i ha estès la seva influència a la Medi­terrània ori­en­tal i a l'oest d'Àsia.

Tur­quia no només s'ha dis­tan­ciat d'Israel, amb qui ha man­tin­gut durant molts anys una estreta col·labo­ració, sinó que ha qüesti­o­nat la seva aliança amb els EUA i ha donat peu a sos­pi­tes sobre la seva vocació euro­pea mal­grat que la Unió Euro­pea és el prin­ci­pal mer­cat de les seves expor­ta­ci­ons. A més, Erdo­gan ha entrat en con­flicte amb Xipre per l'explo­tació dels recur­sos natu­rals de l'entorn d'aque­lla illa (gas i petroli) i ha decla­rat la intenció de des­ple­gar la seva marina de guerra a la Medi­terrània per pro­te­gir els seus vai­xells mer­cants.

El mes pas­sat, el pri­mer minis­tre turc va ser tri­om­fa­ment rebut a Tunísia, Líbia i Egipte, esce­na­ris de les revol­tes reei­xi­des al món àrab. A Erdo­gan encara li manca con­so­li­dar el seu lide­ratge, però la seva política subrat­lla el retorn de Tur­quia al pri­mer pla de l'esce­nari inter­na­ci­o­nal.