Sumar peres i pomes

Aquest setem­bre el PSC va fer unes valo­ra­ci­ons molt tri­om­fa­lis­tes del nou finançament a par­tir de les dades de la liqui­dació del 2009. Aques­tes xifres que millo­ra­ven, segons ells, les pre­vi­si­ons més opti­mis­tes fetes en el seu dia pel con­se­ller Cas­tells, no han estat con­tes­ta­des, amb l'única excepció d'un mitjà digi­tal. La premsa es va limi­tar a repro­duir aques­tes dades sense con­tras­tar-les, i el Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Finan­ces de la Gene­ra­li­tat encara no ha publi­cat la valo­ració dels resul­tats del model.

El nou model de finançament ha supo­sat una millora de 1.986 mili­ons d'euros, infe­rior a la que ha anun­ciat el PSC, i simi­lar a les esti­ma­ci­ons fetes per la majo­ria d'eco­no­mis­tes. Pel que fa al prin­cipi d'ordi­na­li­tat, un dels objec­tius estre­lla del nou finançament, segueix sense com­plir-se. Així, el 2009, pri­mer any d'apli­cació del nou model, Cata­lu­nya és la ter­cera comu­ni­tat autònoma en capa­ci­tat fis­cal (recap­tació de la cis­te­lla d'impos­tos cedida per càpita) i la vui­tena en finançament per càpita. El prin­cipi d'ordi­na­li­tat impli­cava man­te­nir el rànquing i ser els ter­cers en finançament per càpita.

EN ter­mes de relació amb la mit­jana, Cata­lu­nya esta­ria única­ment dos punts per sobre de la mit­jana de les comu­ni­tats autònomes de règim comú, i no sis com ha cal­cu­lat el PSC sumant el finançament per com­petències específiques (Mos­sos, pre­sons, roda­lies...) que altres no tenen. De fet, amb el model ante­rior Cata­lu­nya ja estava a la mit­jana el 2009.

Aquesta obsessió A cen­trar-se en el finançament en relació a la mit­jana és alta­ment peri­llosa. Sig­ni­fica assu­mir que l'esforç fis­cal que fa el nos­tre país no té cap importància, i també sig­ni­fica eli­mi­nar qual­se­vol con­si­de­ració d'eficiència en el sis­tema de finançament.

Com podem valo­rar aquesta millora? Cer­ta­ment el pri­mer que cal fer és expli­car a la ciu­ta­da­nia la para­doxa d'estar par­lant d'una millora quan la caixa de la Gene­ra­li­tat està més buida que mai. Quan par­lem de millora en el finançament, no sig­ni­fica que la Gene­ra­li­tat hagi ingres­sat 2.000 mili­ons més el 2009 que el 2008, sinó que sense el nou finançament, hau­rien entrat 2.000 mili­ons d'euros menys a la caixa de la Gene­ra­li­tat, i les finan­ces de la Gene­ra­li­tat encara esta­rien pit­jor del que ja ho estan ara.

També cal expli­car com es pot par­lar d'una millora quan la liqui­dació del 2009 ha dic­ta­mi­nat que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ha de retor­nar 2.478 mili­ons d'euros a l'Estat. Aquesta és una con­seqüència de les pre­vi­si­ons equi­vo­ca­des de l'Estat, que no va pre­veure la cai­guda en la recap­tació per la crisi i va avançar a les comu­ni­tats autònomes unes bes­tre­tes supe­ri­ors a la recap­tació efec­tiva. Aquesta situ­ació és indi­ca­tiva del poder que dóna tenir la clau de la caixa i ser qui recapta i fa les trans­ferències. Per aquesta via, l'Estat ha tras­pas­sat una part del dèficit públic a les comu­ni­tats autònomes en el moment que li ha con­vin­gut.

Final­ment, cal posar en relació la millora amb el dèficit fis­cal de Cata­lu­nya. Aquest, que en el pri­mer quin­quenni dels anys 2000 va ser de l'ordre del 9% del PIB de Cata­lu­nya, esta­ria a finals dels 2000 al vol­tant dels 20.000 mili­ons d'euros. La millora en el finançament equi­val­dria a una reducció de només el 10% del dèficit fis­cal de Cata­lu­nya.

Ben aviat, dis­po­sa­rem de noves esti­ma­ci­ons de la balança fis­cal, tant per part de la Gene­ra­li­tat (període 2006-2009) com per part de l'Estat (única­ment l'any 2009). Caldrà estar ama­tents perquè la crisi també té efec­tes sobre aquest càlcul i si no es cor­re­geix l'efecte del cicle el dèficit fis­cal del 2009 serà sor­pre­nent­ment baix. Però d'això ja en par­la­rem més enda­vant.