Funcionaris

Per abai­xar una mica el seu for­mi­da­ble deute, Grècia ha enviat 30.000 fun­ci­o­na­ris a casa. No els ha aco­mi­a­dat, sinó que segui­ran cobrant el 60% del salari. Ara bé, si en un any no els tro­ben altra feina ani­ran a la jubi­lació o al car­rer, sense mira­ments.

Alguns han salu­dat aquesta decisió amb una espe­cial ale­gria. “Ha cai­gut –afir­men tot cofois– el mite del fun­ci­o­nari into­ca­ble.” Això cre­uen. El mite (si se'l pot ano­me­nar així) ja va caure fa molt de temps als Estats Units i, més a prop de nosal­tres, a Irlanda, després de la inter­venció.

No entenc la joia amb què alguns reben les desgràcies que reca­uen en els fun­ci­o­na­ris. Enve­gen que tin­guin una feina fixa? Doncs la solució és fàcil: facin opo­si­ci­ons, com van fer ells. O és que la funció pública és here­ditària?

Això per no par­lar de la imatge del fun­ci­o­nari. En què pen­sen aquells que els male­ei­xen en silenci? En un senyor dar­rere una fines­treta que reclama una pòlissa al final d'una cua inter­mi­na­ble? Jo, en canvi, penso en els met­ges, mes­tres, pro­fes­sors, mos­sos d'esqua­dra i jut­ges, per esmen­tar algu­nes pro­fes­si­ons sobre les quals recau l'estat de benes­tar.

Un fet dife­rent és si la funció pública es podria orga­nit­zar millor, que jo crec que sí. A Grècia, la pro­porció de fun­ci­o­na­ris sobre la població activa és del 22%. Una pro­porció sem­blant a la d'Extre­ma­dura, on és del 24%, però llu­nyana de la de Cata­lu­nya, on arriba al 9%.

Cata­lu­nya és on hi ha menys pro­porció de fun­ci­o­na­ris. Això els que posen l'accent en el mal­ba­ra­ta­ment crònic de l'auto­no­mia cata­lana s'ho callen.