Passeig romàntic

Una bona part de la Vila­nova il·lus­trada s'ha van­tat sem­pre de ser una (segur que n'hi ha d'altres) de les ciu­tats que té més museus per metre qua­drat. El Bala­guer, el del Mar, el del Fer­ro­car­ril, fins fa poc el de Curi­o­si­tats Mari­ne­res, el Romàtic… Déu-n'hi do de la quan­ti­tat i la qua­li­tat del patri­moni museístic de la ciu­tat. No tot pot­ser merei­xe­ria la con­si­de­ració de museu, però això sem­bla que és el que menys importa. Ara la ciu­tat ha recu­pe­rat la casa Papiol, cone­guda com el museu Romàntic; l'ha recu­pe­rada després de cinc anys d'obres impor­tants en la seva estruc­tura mal­mesa per l'acció dels voraços tèrmits que s'havien crus­pit bona part de les bigues que sos­te­nien l'estruc­tura. No sabem si els tèrmits van arri­bar amb el Marec­hal Suc­het durant la guerra del Francès que ens expli­quen que va sojor­nar, diuen, a casa dels Papiol, il·lus­trats, ter­ra­ti­nents, bur­ge­sos i afran­ce­sats, o van arri­bar a través d'alguns ceps de les vinyes del noble vila­noví.

Sigui com sigui la ins­ti­tució pro­pietària, la Dipu­tació, va assu­mir ara fa cinc anys els cos­tos de la recons­trucció (2.100.000 €), que ha estat una autèntica fili­grana arqui­tectònica, en què s'han hagut de subs­ti­tuir ter­res i sos­tres i s'ha fet seguint la tècnica cons­truc­tiva del moment en què fou cons­truït l'edi­fici. Ha estat, doncs, una obra llarga i cos­tosa però que ha permès que avui el museu esti­gui altre cop a dis­po­sició de ser visi­tat per tot­hom i formi part de la cor­rua d'equi­pa­ments públics que poden donar sen­tit col·lec­tiu a la ciu­tat.

Amb la pompa cor­res­po­nent, com manen els cànons, les auto­ri­tats van obrir de nou les por­tes de la Casa Papiol, autèntic com­pendi de la vida d'una família benes­tant en l'època del roman­ti­cisme. Tenim ja enlles­tit aquest museu, fal­ten encara altres obres, fona­men­tal­ment al Museu del Fer­ro­car­ril per con­jun­tar-lo defi­ni­ti­va­ment, però falta també, més enllà de la gestió de cada cen­tre, nota­ble­ment cor­recta per part de les direc­ci­ons, un pro­jecte glo­bal dels museus de la ciu­tat, un parai­gua dis­cur­siu per al patri­moni (molt i divers) de la ciu­tat i el seu entorn.

Tant de bo superada la fase de la pedra (en part només) vin­gui la fase d'idees clares de manera que en temps de ciris el patri­moni sigui un gra­net de sorra més a posar revul­sius per acti­var la nos­tra eco­no­mia.