Totologia

De ja fa temps brega per entrar al dic­ci­o­nari una paraula empa­ren­tada amb la d'aquest títol d'avui: totòleg; la qual ser­vi­ria per desig­nar, amb deix inequívoca­ment irònic, la per­sona que passa per saber de tot i capaç, en con­seqüència, de pro­nun­ciar-se abso­lu­ta­ment sobre tot.

No cal ni dir, lla­vors, com es farien dig­nes de la tal deno­mi­nació força polítics i, encara més, molts opi­na­dors pro­fes­si­o­nals de tanta tri­buna pública com con­tri­bu­eix al safa­reig glo­bal. I sobra igual­ment la remarca que la toto­lo­gia no fóra sinó el subs­tan­tiu genèric on sub­su­mir l'acti­vi­tat d'aquells.

Ben pen­sat, però, pot­ser escau­rien a les tals parau­les unes sig­ni­fi­ca­ci­ons altres. Per qua­li­fi­car no pas aquests sabe­ruts boca­molls i la vèrbola en què es pro­di­guen a diari. Sinó per refe­rir-se als qui fri­sen per reduir-ho tot (que ja és reduir) a una única i deter­mi­nada rea­li­tat.

L'actu­a­li­tat ens n'ha brin­dat dos enèsims exem­ples (a afe­gir a d'altres de més inve­te­rats també al·ludits aquí). N'és un la lliçó inau­gu­ral de curs acadèmic a la URV; on el pre­si­dent de Rep­sol YPF amo­lla impertèrrit que tot és química (veg. Diari Més de 30 de setem­bre). N'és l'altre el d'una nar­ra­dora que, en plena cam­pa­nya pro­mo­ci­o­nal dels seus pro­duc­tes, deixa anar que tot és desig (veg. aquest mateix diari, de 13 d'aquest mes).

Home (i dona), doncs pot­ser no s'hi val tant a fer de Pro­cust! No pas perquè química i desig no con­for­min (i com!) les nos­tres vides. Sinó perquè, posats a per­dre'ns en reduc­ci­o­nis­mes gene­ra­lit­za­dors, sem­pre hi haurà qui des­em­polsi del bagul el “tot és política” dels revol­tats sei­xanta o el “tot és retòrica” de la dècada poste­rior, etcètera.

I, la veri­tat, tanta toto­lo­gia d'aquesta mena, a còpia de car­re­gar les tin­tes sobre només una de les mol­tes dimen­si­ons huma­nes pos­si­bles i evi­dents, esdevé tau­to­lo­gia...

Con­cloem millor amb Vinyoli: “Tot és ara i res...”