Falsa teoria

Si no fos pels que “s'iden­ti­fi­quen amb una història única i amb una sola llen­gua” i els “del lament inde­pen­den­tista i sobi­ra­nista que exa­gera i ampli­fica els greu­ges i que, si no n'hi ha, els inventa”, l'Estat espa­nyol seria una bassa d'oli. Perquè “la majo­ria de cata­lans i espa­nyols” volen cami­nar ple­gats, “con­vençuts que la força d'Espa­nya està en la seva diver­si­tat, en la potència de l'auto­go­vern, de la fede­ra­lit­zació inse­rida” en la Cons­ti­tució.

És tan prima i interes­sada aquesta teo­ria de les dues mino­ries irre­con­ci­li­a­bles, que podríem per­fec­ta­ment igno­rar-la: ningú amb dos dits de seny i mínima­ment atent a la rea­li­tat hau­ria de pres­tar-li cap crèdit. Però venint de la minis­tra i can­di­data Carme Chacón, empre­nya i pre­o­cupa. Perquè, for­mu­lada per una per­sona necessària­ment tan atenta i infor­mada, només pot tenir el propòsit d'influir arte­ro­sa­ment en alguns sec­tors de la soci­e­tat, d'aquí i d'allà.

No, a favor de l'Espa­nya única no s'hi crida només des les files del “PP i els seus mit­jans”; tam­poc el vin­cle amb un Estat des­con­si­de­rat i opres­siu és rebut­jat només per aquells que “mai no han accep­tat un espai com­par­tit amb Espa­nya”. Aque­lla “majo­ria de cata­lans i espa­nyols”, a la quals al·ludia la minis­tra en l'arti­cle que va sig­nar amb Felipe González –que s'ha de tenir pre­sent, atès el moment i el propòsit amb què va ser escrit–, és més prima, menys homogènia, més plu­ral del que segu­ra­ment vol­dria la senyora Chacón. Hi té tot el dret, a defen­sar una deter­mi­nada relació de Cata­lu­nya amb Espa­nya, però ha de reconèixer que la que defen­sen uns altres és igual­ment legítima, asse­nyada i democràtica.