Opinió

Sense embuts

Europa, que difícil!

He d'estar d'acord amb el senyor Josep Piqué, exmi­nis­tre, empre­sari, pre­si­dent del Cer­cle d'Eco­no­mia, que escriu: “No és sos­te­ni­ble una unió monetària sense una autèntica unió econòmica”. És, doncs, indis­pen­sa­ble i urgent que s'avanci en el desen­vo­lu­pa­ment d'algu­nes de les mesu­res i pro­jec­tes que la virulència de la crisi ha posat aquests dies en boca de tots els euro­peus: la dotació d'un fons de res­cat, la cre­ació dels ano­me­nats euro­bons o l'har­mo­nit­zació de les polítiques pres­su­postàries, fis­cals i tri­butàries entre els dife­rents països.

Però tot això no ser­virà de res si no ho fem con­vençuts que el ver­ta­der objec­tiu ha de ser el de la unió política. Un horitzó que el senyor Piqué dibuixa amb un con­torn ben defi­nit: “O fem, amb més de dos segles de retard, allò que han fet els Estats Units, o res no serem, per sepa­rat, a Occi­dent.” Ter­ri­ble sentència, atesa l'enor­mi­tat de l'empresa que reclama.

Perquè hi som a temps, encara, els euro­peus, de bas­tir una uni­tat que no pugui ser igno­rada en aquest món enfe­brat i can­vi­ant del segle XXI? És pos­si­ble, avui, una cons­trucció sem­blant a par­tir del mosaic mul­ti­co­lor dels 27? Hi estem dis­po­sats, els ciu­ta­dans, a ser euro­peus de França, d'Ale­ma­nya, de la Gran Bre­ta­nya, d'Espa­nya o de Cata­lu­nya, abans que fran­ce­sos, ale­manys, angle­sos, espa­nyols o cata­lans, com fan els nord-ame­ri­cans de Texas o Califòrnia, posem per cas? Ens podem enten­dre i cami­nar ple­gats, amb el mateix orgull de per­ti­nença a un ens comú, sense par­lar una mateixa llen­gua?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.