El senyor de les pedres

Quan l'engi­nyer gironí de camins, canals i ports Agustí Palau Baquero va redac­tar el Proyecto de des­vi­ación y encau­za­mi­ento del río Güell a su paso por Gerona, el juny del 1964, estava fent història. A la Memo­ria, en el seu Anejo, n. 1, titu­lat “Con­si­de­ra­ci­o­nes diver­sas que defi­nen el tra­zado, los puen­tes y las cober­tu­ras”, fina­lit­zava el quart apar­tat, “Puen­tes y cober­tura”, amb aquest text: “Para el f.c. de Olot se prevé un tramo metálico nuevo ya que el anti­guo queda des­pla­zado res­pecto del cauce aparte de tener una luz insu­fi­ci­ente. Junto al mismo se proyecta un puente para la calle futura que seguirá la línea del f.c.. Este puente tiene además la misión de sus­ti­tuir al del Dia­blo, que será tras­la­dado al río Galli­gans, en la parte anti­gua de la ciu­dad por su valor arqueológico.” Resulta sor­pre­nent que en l'obs­cu­ri­tat de prin­ci­pis de la dècada dels sei­xanta a Espa­nya, en plena dic­ta­dura, en la gri­sor de la Girona del moment, un home valent (no se m'acut un altre adjec­tiu més ajus­tat) i sen­si­ble (no pot ser d'una altra manera) pro­posés tras­lla­dar un pont abans que des­truir-lo, amb el cost econòmic que això podria repre­sen­tar. Palau Baquero, així, reve­ren­ci­ava la feina dels pri­mers mes­tres d'obra i reco­nei­xia el pont del Dia­ble dis­se­nyat (una paraula massa moderna) del pro­to­en­gi­nyer Gui­llem Gra­no­llers, de la vila de Mont­fullà, con­trac­tat pels jurats de Girona a mit­jan segle XIV per arran­jar els camins de Santa Eugènia i d'altres vies veïnes del pla. El 2007, el Col·legi d'Engi­nyers de Camins, Canals i Ports de Girona va pre­miar un grup de deu engi­nyers per la seva “bri­llant tra­jectòria pro­fes­si­o­nal”, Agustí Palau Baquero era un d'ells. Única­ment un apunt d'aquesta car­rera: en repre­sen­tació de la Dipu­tació de Girona, va ser mem­bre (amb Ramon Fina) de la comissió mixta encar­re­gada d'ela­bo­rar l'estudi previ de l'eix Girona-Lleida via Vic-Man­resa, el 1975. El 13 de juliol del 1968, el fotògraf Narcís Sans reco­llia en imat­ges en blanc i negre la con­creció de les indi­ca­ci­ons de l'engi­nyer Palau Baquero. No sabem si algun dia arri­ba­rem a conèixer la iden­ti­tat del tre­ba­lla­dor que, bar­ret de palla al cap, al cap­da­munt del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter (ales­ho­res, població ja anne­xi­o­nada a la Gran Gerona, des del 26 de juny del 1963), armat amb un pic i després de nume­rar una a una les pedres de l'arc gòtic del 1357, va lle­gar-nos la res­pon­sa­bi­li­tat de recons­truir-lo, però també estava fent història... i la història con­ti­nua amb nosal­tres.