Bons i dolents

Nor­mal­ment, quan hi ha bara­lles din­tre d'una empresa, totes les parts tenen una mica de raó. Però en la lluita pel poder a Rep­sol, la soci­e­tat petro­li­era, hi ha bons i dolents, com a les pel·lícules de l'oest d'abans. I els bons són els nos­tres, és clar: Antoni Bru­fau, el pre­si­dent, és de Molle­russa i ocupa el càrrec, nome­nat per la Caixa d'Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona, que té una par­ti­ci­pació del 13% en el capi­tal de Rep­sol. Luis del Rivero, empre­sari murcià fun­da­dor de Sacyr Valle­her­moso –una empresa madri­le­nya de la cons­trucció–, és el dolent: vin­cu­lat a Ali­anza Popu­lar, pri­mer, i gran defen­sor del govern de Rodríguez Zapa­tero, després, serà pro­ba­ble­ment el pri­mer par­ti­dari del govern del PP, pre­si­dit per Mari­ano Rajoy, si gua­nya les elec­ci­ons el 20-N. Del Rivero ha fet una gran for­tuna del no res en els dar­rers vint anys, arris­cant molt, endeu­tant-se fins a les ore­lles i jugant amb les empre­ses com si fos­sin cro­mos. Afe­gim-hi que va ser direc­tiu del Real Madrid, un equip que té una llotja de con­vi­dats on s'han fet grans ope­ra­ci­ons finan­ce­res, fona­men­tals per a l'eco­no­mia espa­nyola. El 2005 va inten­tar pren­dre el con­trol del BBVA, pre­si­dit per Fran­cisco González –un home de José María Aznar– en una ope­ració que tenia el vis­ti­plau de Rodríguez Zapa­tero, tot i que Zapa­tero va negar que el govern hi tingués res a veure.

Sacyr té un 20% de Rep­sol, que va com­prar amb un crèdit de 4.900 mili­ons d'euros, con­ce­dit per un grup de bancs encapçalat pel San­tan­der, que és el que ha donat sem­pre més suport a l'empre­sari murcià. Les acci­ons de Rep­sol estan en garan­tia del crèdit, però no el cobrei­xen del tot, ja que el preu ha bai­xat, des que les van com­prar. Luis del Rivero es va posar d'acord amb Pemex –la petro­li­era de l'estat de Mèxic– perquè prengués una par­ti­ci­pació a Rep­sol, que sumada a la seva els dona­ria el con­trol. Un cop acon­se­guit, la seva estratègia seria aug­men­tar el nivell de divi­dends a pagar als acci­o­nis­tes de Rep­sol i ven­dre actius, entre els quals hi podria haver la par­ti­ci­pació de Gas Natu­ral. Amb els majors divi­dends i la venda de par­ti­ci­pa­des, Luis del Rivero tro­ba­ria els diners per rebai­xar el deute ban­cari, que venç abans de final d'any. Els mexi­cans, a més de manar en una de les empre­ses de la pri­mera divisió del petroli, podrien conèixer la tec­no­lo­gia de Rep­sol per a per­fo­ra­ci­ons de jaci­ments en aigües de gran pro­fun­di­tat, que li serien molt útils per als jaci­ments que explota en les aigües del golf de Mèxic.

La Caixa, Gas Natu­ral i Bru­fau no esta­ven gens d'acord amb el seu soci Sacyr per raons òbvies. Deme­trio Car­ce­ller, pre­si­dent de la cer­ve­sera Damm i Juan Abelló, net d'un empre­sari de Reus, ali­ats fins ara de Del Rivero a Sacyr, no li han fet cos­tat, men­tre que el govern de Rodríguez Zapa­tero estava divi­dit entre si donar suport als uns o als altres. La bata­lla política va aug­men­tar amb la presència de Felipe González en el con­sell de Gas Natu­ral, un càrrec que ocupa pel seu alt nivell de conei­xe­ments tècnics en el ter­reny d'aquesta font energètica, com és natu­ral.