Xavier Valls, mort a Hipercor

Ha arri­bat el moment de dir i no de can­tar l'ale­gria. El comu­ni­cat d'ETA d'adéu a les armes ha pro­vo­cat de manera espontània un alleu­ja­ment social, només qüesti­o­nat pel sec­tors més obtu­sos i reac­ci­o­na­ris. No obs­tant això, aquest sen­ti­ment no amaga una certa frus­tració i nostàlgia per la quan­ti­tat de vícti­mes inno­cents que s'ha endut el pro­blema basc. Molts pobles han pagat la seva quota mor­tal durant aquests qua­ranta anys de ter­ro­risme i també Santa Coloma, que va per­dre una figura pública que podia haver can­viat l'esde­ve­nir de la ciu­tat. Entre les vícti­mes d'aquell funest 19 de juny de 1987 a Hiper­cor, el dia en què ETA va aban­do­nar el con­cepte de lluita armada per con­ver­tir-se en banda ter­ro­rista, vull recor­dar el tes­ti­moni del colo­menc Xavier Valls. Arqui­tecte de pro­fessió i acti­vista polític, va mili­tar durant la clan­des­ti­ni­tat en el PSUC i fou l'ins­pi­ra­dor de l'ano­me­nat pla popu­lar per a Santa Coloma, el pri­mer docu­ment inte­gral que donava les pis­tes per a una solució urbanística a una ciu­tat dor­mi­tori i mar­gi­nal. Aquesta apor­tació va ser cab­dal per als pri­mers governs democràtics, que van dis­po­sar d'un ins­tru­ment de con­sens per apli­car la pla­ni­fi­cació sec­to­rial dels ser­veis públics. Xavier Valls dóna nom a la plaça que va dis­se­nyar al barri de Can Mari­ner i si ETA no l'hagués assas­si­nat pot­ser hau­ria estat un ferm can­di­dat a l'alcal­dia de la seva ciu­tat.