Després del 20-N

Fal­ten quinze dies per al 20-N. Tots els pronòstics con­ti­nuen donant el PP com a gua­nya­dor abso­lut. És la sen­sació que veu­rem a les enques­tes que es publi­ca­ran aquest cap de set­mana. Una cam­pa­nya amb poques nove­tats en un moment en què més que mai hi ha un clam perquè el nou govern agafi el bou per les banyes i solu­ci­oni la gra­ve­tat de la situ­ació econòmica i labo­ral.

Estem davant d'una cam­pa­nya clàssica amb noves tècni­ques de xarxa social que fa difícil pre­veure par­ti­ci­pa­ci­ons, etc. Els mis­sat­ges dei­xen entre­veure algu­nes pro­pos­tes que per­me­ten deduir les inten­ci­ons que tenen els líders per al futur de la legis­la­tura.

Mari­ano Rajoy tre­ba­lla des de fa dies com si fos el pre­si­dent del govern. Fins ara ha ama­gat tant com ha pogut les seves inten­ci­ons finals. No hi ha con­creció de com rebai­xarà l'atur, el final de ETA, etc. En els dar­rers dies es deixa entre­veure que davant la cri­tica situ­ació econòmica allar­garà la mà als altres par­tits polítics. Tot apunta que voldrà aga­far com a model l'any 1996. L'any que va gover­nar, sense majo­ria, el Par­tit Popu­lar de José María Aznar. Lla­vors acon­seguí alguns acords nota­bles amb els soci­a­lis­tes i el pacte del Majes­tic amb els naci­o­na­lis­tes de CiU. Amb les seves ombres, aquell temps va supo­sar una injecció per a Cata­lu­nya.

Pérez Rubal­caba, està tre­ba­llant i s'està pro­po­sant més per acon­se­guir la secre­ta­ria gene­ral del PSOE després del 20-N que no pas per gua­nyar una pre­sidència del govern que veu impos­si­ble. En els seus mis­sat­ges hi ha la intenció de reno­var el soci­a­lisme espa­nyol de cap a peus i en canvi en poques oca­si­ons parla de com con­dui­ria el nou govern.

Duran i Lleida està en el ter­reny de l'equi­distància. Ni PSOE ni PP. És un com­por­ta­ment que el podria por­tar a càrrecs com ara la pre­sidència del Congrés dels Dipu­tats. Un ves­tit a mida per a Duran i Lleida. Temps enrere la pre­sidència del Congrés va ser mig oferta a Miquel Roca. CDC l'hi va impe­dir perquè sig­ni­fi­cava un lli­gam difícil d'assu­mir en cas de con­flicte entre el cata­la­nisme i els par­tits majo­ri­ta­ris de l'Estat. Alguna cosa sem­blant pas­sa­ria en aquests moments amb Duran i Lleida. Per molt que fos ele­vat al ter­cer càrrec de l'Estat.

ERC i el grup d'Ini­ci­a­tiva llui­ten per la par­ti­ci­pació. Com més vots, més pos­si­bi­li­tats d'escons al Par­la­ment. Una cam­pa­nya que acaba de començar i que es fa inter­mi­na­ble...