Ells

De sem­pre he sen­tit inse­gu­re­tat davant d'un eco­no­mista. La meva natu­ral man­cança, l'he millo­rat amb una subs­cripció anual al set­ma­nari saxó que porta el mateix nom. També he mirat d'enten­dre per què la pro­fessió que mos­tra el que és més obvi ho fa amb els ter­mes més incom­pren­si­bles. Grècia i les seves gira­gon­ses serien un motiu per­fecte per donar-me la raó. Ja que els eco­no­mis­tes, són els experts que demà esbri­na­ran per què els esde­ve­ni­ments que van pre­veure ahir no han pas­sat avui. Ho faran els eco­no­mis­tes, no pas els grecs, a qui sem­bla que tenen com­ple­ta­ment con­fo­sos amb una rea­li­tat ina­bas­ta­ble. Estic segur que si poses­sin tots els eco­no­mis­tes que han par­lat i escrit sobre el deute grec un al cos­tat del altre no arri­ba­rien a cap con­clusió. Estic segur que si qual­se­vol eco­no­mista tingués el nivell humil de la com­petència d'un den­tista, ens ani­ria molt més bé, el mal de quei­xal cons­tant, que ano­me­nen mer­cats. Recordo que el pre­si­dent del govern, al prin­cipi, no en sabia ni un bor­rall d'eco­no­mia. Estic segur que el pròxim pre­si­dent fa bé en no par­lar d'eco­no­mia. La senyora que porta una casa i família enda­vant és millor eco­no­mista que ells. És clar que ells són els únics que saben que un govern és prou gran per donar-te tot el que li dema­nes, amb la mateixa faci­li­tat que, aquest mateix govern t'ho treu. Encara que facin una con­sulta popu­lar i en diguin democràcia.